Els agrada armar gresca. Ja ho he dit altres vegades. La qüestió és tenir el galliner esvalotat. S'hi senten còmodes. Potser, l'amic Bujosa, que entén de ratolins i mètodes científics, ens ho hauria d'explicar, si la conducta humana o l'animal, quan se sent amenaçada per algun perill, quan pressent que l'assetja el caos, esdevé cromossomàticament conservadora. Si fora així, no hi ha dubte que els del PP juguen amb avantatge i saben que per recuperar el poder no cal formular propostes innovadores, engrescadores, sinó que basta generar el caos. Qui sap si des de les FAES els ho han descobert i ho guarden com un gran secret o n'Aznar ho ha pellucat en una de les seves passejades pel campus universitari americà on imparteix docència. Ben pensat no ho crec. La cosa els ve de lluny i l'estratègia és que, bé per boca seva, bé per boca de la seva brunete mediàtica, s'ha de generar el caos. I per això cal alimentar contínuament la crispació, posar en dubte constantment institucions com la justícia -si diu allò que no els convé- i no mirar gaire prim si són coherents amb les actuacions pròpies o si no ho són.

Ara volen que dimiteixi el ministre Alonso perquè uns policies varen detenir uns militants del PP perquè varen increpar en Bono. Fins aquí correcte. Cap problema ni un. Fins i tot encara que no es pugui demostrar que el ministre va ordenar aquesta acció. N'és responsable, el ministre de l'extralimitació d'uns funcionaris? Hi ha efecte de causa-conseqüència? Si és així, es tracta de posar molt fi el sedàs de l'honorabilitat pública, cosa que hauria de ser, per altra banda, la norma. Ara bé, són conseqüents ells amb allò que voldrien per als altres? Ho esdentegaré una mica més endavant. Ara deixau-me explicar una altra cosa. Un cappare del PP estatal va dir que si Madrid fos Londres, en Blair hauria dimitit. És a dir, la invocació del mite del nord enllà. O de la moral protestant versus la moral cristiana canyí mediterrània. Ells donen exemple posant en pràctica aquesta moral? Jo crec que en som ben lluny.

No som un arxiu d'hemeroteques i per tant la meva memòria no recorda exhaustivament molts de casos, però alguns sí. Quan és que ha dimitit algun membre del PP? Mai, si exceptuam en Gabriel Cañellas que va ser el cap de turc de l'honestedat pepera... Tot un mèrit don Gabriel, els meus més sincers respecte i admiració, haver aixecat aquest edifici peper quan romanien dins les més obscures catacumbes, haver estat el mascaró de proa de l'estat, l'exemple a seguir, la llum i guia d'una llarga i angosta travessia del desert i quan varen tenir la terra promesa a tir, a vostè el degollaren com a un jonqui suburbial. Varen dimitir ells pel cas Prestige? No, ningú. I el que és molt més greu: s'han autoinhabilitats ells per a l'exercici dels càrrecs públics després de la tragèdia de l'11-M? No, què hauria passat a Londres si tot un govern, per interessos partidistes, va mantenir una versió diferent de la que realment va ser? Què hauria passat si tot un govern hagués mentit per interès propi davant un fet tan dramàtic i d'una importància cabdal? Però continuen aquí, entre nosaltres, n'Acebes, en Zaplana i en Rajoy. I volen presentar-se com un mirall d'honorabilitat, de sincertitat, de moral impòl·luta.

I si anam a coses més quotidianes, al nostre redol, hi trobarem actuacions tan ajustades a la moral que volen imposar. Per exemple, han insinuat alguna cosa que en Bartomeu Seguí, regidor d'Inca hagi de dimitir perquè ell, que ha de vetlar per fer complir la llei, l'hagi infringida en una construcció que té devers Alcúdia? També, aquests dies, al batle de Montuïri li cerquen les pessigolles perquè, a través del seu municipi, es cometia un frau d'evasió d'impostos. Algú li ha reclamat la dimissió? I al Batle de Llucmajor, per la seva presumpta implicació en la causa judicial contra Joaquín Rabasco? O al batle de Calvià per practicar «amiguisme constant» i permetre que una gran reforma d'un hotel d'un amic de n'Acebes es faci com a obra menor? No és el mateix receptar que prendre.