No hauria de ser normal que l'inici al Parlament de la reforma de l'Estatut comenci amb dissensions polítiques importants, i amb un ambient no gaire definit sobre el que arribarà a bon port o no. En circumstàncies normals, el debat d'aquet text hauria de ser una festa de l'autogovern, un homenatge a l'autoconsciència col·letiva pel fet de viure hores històriques que seran recordades i estudiades per les generacions futures. Però no és així. L'únic evident són les disputes polítiques, la sensació que el PP no pot decebre el seu cap de files, Rajoy, i ha de llimar el text final tant com pugui. Volen una reforma a mida dels centralistes que comanden al carrer Génova de Madrid. I a sobre, el PSIB-PSOE, que no té cap intenció de permetre que el PP se surti amb la seva, conscient que el redactat final s'haurà d'aprovar a Madrid. No és una situació per tirar coets. És més bé el reflex d'un país dividit, embullat i incapaç d'assolir un nord comú. La reforma de l'Estatut arriba en una època d'incertesa econòmica, de baralles per aconseguir el pastís urbanístic, d'esforços per donar sortida a l'allau migratòria i d'indefinició sobre quin ha de ser el nivell institucional del propi país. Cada grup polític va a la seva. Uns molt enfora, els altres embullant troca. Però, al capdavall, serem el que ens mereixem ser. Ni més ni menys.
Escèptics
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).