Ai, el flaó...

El flaó pitiús tendrà aviat segell d'Indicació Geogràfica Protegida, una espècie de denominació d'origen, de marca de qualitat que convertirà aquest pastís fet a base de formatge i de diversos ingredients dolços en el quart producte comestible illenc a aconseguir-ho, al costat del formatge de Maó i la sobrassada i l'ensaïmada mallorquines (alguns vins i begudes espirituoses també en gaudeixen). Fa un parell de setmanes, tècnics del Consell Insular pitiús seleccionaven tres forns d'entre els que elaboren flaons per fixar una recepta única que permeti a la Conselleria d'Agricultura del Govern balear atorgar l'esmentat segell de qualitat, que alhora ho serà també d'autenticitat. Els escollits són La Canela, propietat del president de l'Associació de Pastissers i Panaders de la Pimeef, el Forn des Tabaquet i Eivispa. Tots tres, eivissencs. Tot i el tuf folklòric que desprèn sempre la cultura popular en el nostre país quan la política s'hi posa, i sense cap ànim de fer xovinisme localista, he de dir que m'ha estranyat que entre els forns triats no hi sigui Can Jeroni, de Sant Francesc, a Formentera, i no per quota formenterera, sinó perquè hi fan un flaó que res té a envejar al des Tabaquet, per esmentar-ne un que elabora un flaó d'alta qualitat. S'entén que parlam de qualitat industrial i que la recepta que quedarà per a la història serà una recepta del 2006: un flaó «autèntic» fet a base de formatges frescos de Burgos i manxecs. Una cosa ben diferent a tot això és el flaó que vaig menjar fa deu dies a Formentera, fet per la meua cunyada Catalina a Cas Ferreret a base d'ous de les seves gallines i formatge fresc del veïnat de Can Marianet... Una aroma i un tast antics a base d'ingredients de la terra... Immillorable! Ja ho he dit: una altra cosa. (I ja disculparan vostès l'atac de nostàlgia).