Ahir vespre es va fer a la plaça Portopí Terrasses de Palma una festa, organitzada conjuntament per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear. Escric aquestes paraules des de Brussel·les i, per tant, no hi vaig poder assistir, però més enllà de l'acte en concret, allò que voldríem comentar avui és la (no) presència de la llengua catalana a la cartellera de cinema i en altres expressions d'oci del conjunt de les Illes Balears.

Aquests dies estam de festa grossa perquè a les cartelleres de cinema de Mallorca hi coicideixen fins a quatre pel·lícules doblades a la llengua pròpia de Mallorca: Tirant Lo Blanc (en el cas d'aquesta adaptació al cinema d'aquesta obra cabdal de la literatura catalana és especialment greu i insultant que no s'hagi estrenat en català a Palma), l'Edat de Gel, Rock&Cat i Missió Impossible III. Tot plegat ben patètic.

Resulta que allò que hauria de ser normal, és a dir que la llengua pròpia d'aquesta terra fos ben present en les sales de cinema de les nostres ciutats, és una autèntica excepció. Una anècdota. El cert és que una part dels empresaris del sector s'han mostrat, des de fa anys, oberts a augmentar progressivament la presència de la llengua catalana al cinema, una altra part no s'hi ha mostrat gens sensibles. De la seva part, el Govern Matas, que des de la Coselleria de Cultura podria promoure un fort impuls de la presència de la nostra llengua al cinema i a altres àmbits del món de l'oci, sembla massa ocupat en bilingüitzar els espais on el català ha aconseguit una certa presència i a acabar-lo d'exterminar en els llocs on no ho ha aconseguit. Tant de parlar de bilingüisme i de cinquantes per cent i la presència del català en el cinema, en el millor dels casos, no arriba al cinc per cent. És una vertadera llàstima, perquè amb una aposta ferma i decidida per impulsar la llengua pròpia de les Balears a àmbits com el del cinema, no tan sols s'aconseguiria una passa important en el procés de normalització lingüística en un terreny gairebé verge en aquest sentit, sinó que es podria aprofitar el poder que té avui dia el llenguatge audiovisual per ajudar aquells que volen aprendre la llengua catalana a reforçar els seus estudis i el seu nivell. Avui hi ha, en números absoluts, més gent que mai que entén la llengua catalana. Avui hi ha més gent que mai que està avesada a veure pel·lícules en català gràcies als vint anys de cinema en català a través de TV3 i posteriorment de Canal 33 i Punt 2. I a més a més, i malgrat que el missatge que reben de part del Govern no hi convida gens ni mica, són molts els nous mallorquins que volen aprendre la llengua de la terra on viuen i treballen i que agrairien poder tenir ocasió de, en els escassos moments d'oci de què disposen, complementar el seus estudis de llengua amb pel·lícules doblades en català.

Així doncs, poder gaudir regularment de cinema en català a les cartlleres de les nostres ciutats no hauria d'esdevenir una missió impossible.

És clar que per un personatge tan gris, pintoresc i esperpèntic com inepte i inútil com l'actual director general de Política Lingüística qualsevol missió pot resultar inassolible. Miquel Melià Caules és extremadament cursi, pero no és en Tom Cruise.