Que un programa televisiu com Informe Setmana abordi les mobilitzacions antiautopista a Eivissa ens comença a trencar la idea clàssica que el que passa a les Illes no interessa, ni preocupa en la Península. De fet, alguns ja es mostren esperançats imaginant-se el nom de la Pitiüsa major amb altres zones il·lustres com València, Múrcia, Catalunya, Marbella... I és que el pols que Eivissa manté aquests darrers mesos és una gran prova de resistència d'una població maltractada pel Govern i pràcticament òrfena d'oposició. Una ullada per eivissaconfidencial.com il·lustra la ràbia i la impotència de molts que veuen com la seva resposta pot acabar aplanada per la inèrcia i, especialment, per la incompetència.

Sense abandonar la incompetència ens traslladam, d'illa a illa, a Mallorca. Aquí, a la capital, els vuit carrils d'autopistes eivissenques semblen una nimietat. De fet, una ciutat com Palma és capaç de fer i refer tres pics un mateix parc sense que els responsables hagin de donar-ne ni una explicació. És clar que la feina de demanar explicacions correspon a l'oposició, i si aquesta està més preocupada per les lluites intestines que pel desgovern de Ciutat, la feina es converteix en el «joc de les cadiretes»: guanya qui roman més temps assegut, sense perdre el lloc. I així, mentre els polítics de la suposada esquerra cerquen candidats que els puguin garantir un sou, la dreta unificada, en solitari i sense complexos, va fent camí en una terra que és capaç d'ocupar els rànquings més vergonyosos. No ens bastava anar a la cua en el creixement del Producte Interior Brut, ara ja ens apuntam a l'emissió incontrolada de CO2. Ja fa anys que els experts parlen en termes de sostenibilitat, un concepte que els polítics adopten en el seus discursos, però com un recurs merament estilístic. No es pot parlar de turisme sostenible i, alhora, cimentar les Illes amb projectes d'autopistes, urbanitzacions i plans territorials fora de tota mesura racional. Això és demagògia i tan recriminable és per a qui la practica, que és el Govern, com per a qui amb el seu silenci o incompetència la ignora. Quan entendrem que la factura de tota aquesta desmesura la pagarem entre tots?