El factor empresarial és crucial per al creixement econòmic. El tema s'ha relegat, massa sovint, en els models convencionals de creixement. En general -i no deixa de ser curiós- el factor humà s'ha arraconat en la comprensió de l'evolució d'una economia, atès que s'han subratllat altres vectors més ortodoxes, com ara la presència de matèries primeres o recursos energètics per explicar el creixement. Però val a dir que, en tot aquest entramat, la figura de l'empresari esdevé central. Ara bé, allò que s'ha esdevingut a les explicacions del desenvolupament econòmic s'ha sustentat sota la influència tàcita o explícita dels models neoclàssics i es centra en la desaparició de la figura de l'empresari com a factor de producció específic. El motiu sembla evident: en equilibri i amb informació perfecta, l'empresari s'esvaeix. Però quan es produeixen canvis (o desequilibris) i ens trobem davant d'incertesses (és a dir, amb informació imperfecta), l'empresari retorna a una posició més protagonista, atès que substitueix, amb les seves decisions, les funcions de coordinació que fan els preus en els models d'equilibri. Sobre aquest punt, l'economista W. J. Baumol ha recollit les teories del creixement del Premi Nobel R. Solow i, a partir de la història econòmica, la teoria del canvi tecnològic i l'institucionalisme, ha recuperat la figura de l'empresari i l'introdueix de ple a l'anàlisi econòmica com a responsable de l'activitat innovadora, tot i que depenent de les regles del joc de què es dota cada societat. Les aportacions de Baumol recorden les concepcions desenvolupades, a començaments del segle XIX, per l'economista clàssic J.B. Say, quan afirmava que l'empresari és el principal agent de la producció, car és qui la posa en moviment. Baumol explica que els condicionants que determinen la funció empresarial són endògens i no pas exògens. Això vol dir, per a aquest autor, que les activitats de l'empresari es poden orientar vers iniciatives productives, improductives o destructives. Dit d'una altra manera: en els grups empresarials hi localitzam actituds de tota mena; la seva anàlisi pot permetre a la política econòmica definir i aplicar mesures que fomentin les empreses beneficioses per al creixement, alhora que la desincentivació de les que l'impedeixen.
En aquest sentit, apuntaría sis factors que, al meu entendre, incideixen de manera notable en la formació i desenvolupament dels grups empresarials. Primer: el marc institucional, és a dir, el conjunt de normes i organitzacions que aplanen i faciliten la consecució dels objectius econòmics. Segon: les oportunitats de negoci, derivades de la pròpia estructura econòmica i de les vinculacions externes de les empreses. Tercer: el grau d'incertesa, que promou o desmotiva decisions inversores i adaptatives. Quart: la dotació de recursos productius, és a dir, recursos naturals -com ara el paisatge, en el cas d'una economia turística- i el capital físic i dinerari. Cinquè: l'accés a la innovació, que pot derivar vers la vessant més tecnològica i/o la que afecta de forma més directa una economia de serveis, on el concepte d'innovació pot ser més boirós. I sisè: el nivell educatiu i formatiu de l'empresari i de la resta d'agents econòmics, entenent això en una accepció prou ampla que abasta tant la formació reglada com la que és més experiencial.
Però un aspecte important no pot ser descuidat en aquesta petita nòmina descrita: els lligams socials efectius dels empresaris. En aquest respecte, la reversió social de l'empresariat balear ha estat més aviat escassa. Ha existit -i existeix- en aquesta terra la percepció de que empresaris de debó només apareixen arran del turisme de masses. I que, per tant, la societat balear els ha d'agrair constantment la traslació abrupta d'una societat endarrerida i pobre a una altra rica i cosmopolita. Sembla que això, aquesta mena de «favor» social, cobreix per complet la funció empresarial de retornar a la societat d'orígen una part -en la forma mercantil que es vulgui- de la riquesa generada, un fet que és clarament observable en altres indrets i que és poc o gens perceptible a Balears. La «joventut» de l'empresari hoteler -estam parlant d'una primera generació encara ben protagonista dels afers econòmics, tot i que emergeix una segona nissaga- pot explicar aquest comportament més tancat, que es manifesta des de diferents àmbits de la societat balear. Estam davant d'una nova burgesia (molt diferent de la que perviu a les Balears preturístiques) que ha crescut en molt poc temps amb la terciarització econòmica, que prové d'orígens més aviat humils i que, en els seus fonaments essencials, té una base cultural feble. Alguns cognoms poden ser destriats en aquesta conscient generalització que faig: la reinversió de capital industrial i agrari en negocis turístics infereix l'estratègia visionària, arriscada però efectiva, de l'empresari atent a l'evolució dels mercats. Aquest tret el trobem en molts empresaris illencs -que no són tot just hotelers; ja he dit en d'altres ocasions que turisme no vol dir, només, turistes-, que tenen al cap, de manera conscient o inconscient, conceptes econòmics claus, com ara el del valor afegit.
En aquest punt -i també fent extenses generalitats-, cal identificar dos grans segments empresarials: els especuladors i, precisament, els que aporten valors afegits a les seves activitats econòmiques, tal i com ho ha encunyat l'historiador econòmic Charles Kindlerberger. Ambdues castes s'hi detecten al món econòmic balear. I n'estic segur que tothom tenim al cap noms i consorcis concrets que poden encaixar amb aquestes dues conceptualitzacions. Vegem. Els especuladors actuen amb una racionalitat aplastant: jugar amb els diferencials dels preus. A estructures econòmiques on una de les activitats prioritàries és la construcció, l'entrada d'aquests empresaris pot esdevenir més fàcil si, endemés, s'hi produeixen línies de connexió i connivència amb l'esfera política. L'economia del totxo facilita aquestes interrelacions, de manera que la possibilitat d'obtenir sucosos dividends en poc temps és molt atractiva. Dit d'una altra manera: la irrupció d'empresaris de nova planta, que emergeixen en un lapse curt de temps, i que es presenten davant la societat amb patrimonis considerables, poden mantenir una relació directa amb aquesta mena d'afers que, lluny d'alimentar la productivitat econòmica, esperonen una eficiència molt concreta: l'assoliment d'elevades plusvàlues vinculades a operacions immobiliàries no sempre transparents. Els recorreguts temporals solen ser curts. Els beneficis, immensos. Les externalitats negatives generades, enormes.
Però aquesta tipologia empresarial coexisteix amb una altra, ja enunciada: la que promou més valors afegits a les seves activitats. Hom tracta d'empresaris que mantenen una visió no immediatista dels negocis, que albiren més enllà que el plaç marcat per la conjuntura, que pensen, en definitiva, en termes estructurals. Que innoven. Aquí les idees força són la reinversió constant, la millora de la qualitat del producte, la percepció de la formació i de l'educació com a valors fonamentals per a l'empresa, la funció social de la firma. Estam davant d'activitats amb recorreguts més llargs. De beneficis constants, però no expeditius. Fins i tot de menors externalitats negatives.
L'economia balear necessita de la capacitat emprenedora dels seus empresaris, en el sentit schumpeterià del terme: la transformació de les condicions de producció i de distribució, aquella cèlebre «destrucció creadora» que parteix de la iniciativa de grups que fugen de les inèrcies, en uns moments en els què cal resituar el nostre model de creixement dins d'unes coordenades amples, de forta competitivitat turística, de caiguda de rendibilitat i de processos de deslocalització. I, al mateix temps, els empresaris haurien d'adoptar la visió de «socialitzar» -i ho dic, com és natural, no en el sentit polític ni econòmic- les seves activitats: ser més permeables i actius al món de la cultura, de la investigació, de la formació pràctica i teòrica. De tot allò que, en definitiva, significa benestar social.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.