L'elecció de Mercedes Cabrera Calvo-
Sotelo, catedràtica d'Història Política Contemporània a la Complutense de Madrid, com a ministra d'Educació tornarà a obrir algun dels debats que ja s'insinuaren en el moment en el qual Zapatero la presentà com a número dos per Madrid, el 2004. El currículum de Cabrera és força atípic, sobretot contemplat des dels cànons polítics. Professionalment Cabrera té una trajectòria envejable, amb una obra publicada extraordinària i particular perquè ha conjugat la història empresarial i la història política en la contemporaneïtat espanyola. A més, la seva biografia i el seu entorn familiar també provoquen algunes incomoditats al conservadorisme espanyol, entre moltes altres coses perquè és neboda de l'expresident del Govern Espanyol Leopoldo Calvo Sotelo i per les vinculacions personals amb algunes empreses d'inversions, la qual cosa fan que ens trobem davant un model de polític d'esquerres en bona sintonia amb el centredreta sociològic i, al mateix temps, ben legitimada en el món cultural i educatiu. L'exministre Bono també tenia alguns d'aquests lligams, però representava, a diferència de Cabrera, el vessant més castís i populista de l'esquerra. De Cabrera se n'espera molt, entre moltes altres coses perquè ha arribat el moment de plantar cara al repte de la reforma universitària i de vertebrar un model educatiu superior. Zapatero hi va insistir constantment durant la campanya electoral de 2004 i molt probablement hi creu encara, en la necessitat d'invertir en educació i en investigació, malgrat que el gruix de la societat està força més inquieta davant els retalls i la pèrdua de poder adquisitiu. En un clima de soroll permanent i amb marcatge dels sentinel·les del revisionisme historiogràfic, Mercedes Cabrera no ho tindrà gens fàcil, però ha arribat el moment de confiar en els professionals i a cedir la direcció del poder a aquells que se suposa que estan preparats per executar aquelles polítiques educatives que projectin l'Estat espanyol definitivament a la modernitat, sempre desitjada però mai no conquerida.