És evident que sobre la taula ministerial la ministra Narbona té un informe on se li assegura que al petit país de quatre illes i cap frontera hi ha una majoria ben documentada de boianos. Sense voler fer inventari d'antecedents, si a la ministra li han explicat que la població, en una proporció superior als magistrats deTribunal Superior (que ja n'hi ha), no es va creure la innocència del senyor Matas en el cas Mapau, però ens ha estat igual. Si l'informe reflecteix que cap veí que tengui personal coneixença de la vida i miracles de la majoria de càrrecs municipals creu en la seva honestedat, especialment en els casos relacionats amb l'urbanisme, però ens és ben igual. Si entre les planes hi troba escrit que voluntàriament ens creim que hi ha cases d'eines com xalets amb piscina, sestadors amb aire condicionat i jacuzzi o estables talment residències del primer ciutadà del poble... Si li han contat la meitat de la meitat del que se sap per aquesta contrada mentre li confirmaven que no ens preocupa gens tot això, només patirà pel que puguin dir a la Península de la vergonyosa concessió que prepara per a la piscina privatitzada de la Costa dels Pins. Pocs s'encabronaran pel frau de llei que suposa atorgar concessió per una piscina pública i que l'únic públic que tengui sigui no poder-hi nEdar. I ho saben, ves si ho saben. De fet, ho sap la ministra i esalvapàtries que no intentaria la mateixa prestidigitació en un altre indret. Perquè del que ens contà ahir en Tomeu Picornelen aquest diari se'n desprèn que ens consideren molt bàmbols: una guarda de bossots que fa mamballetes mentre se'ls insulta des de la metròpoli. Seria menys ofensiu que, amb el fons de rèptils de la Moncloa, li pagassin una altra casa amb piscina més grossa encara. Però es tracta d'això: d'ofendre. Perquè tant se'ls en fot posar el ous en remull o no, l'important és demostrar que som un poble de «provincianos paletos» que, amb el conseller Fioal capdavant, agraïm la venguda del salvador.
l l l
Això per no parlar que el nostre president, el senyor Matas, li demanà perdó perquè ciutadans lliures volien exercir els drets talment fossin per a tothom. El mateix president que encara no s'ha disculpat que els seus secretaris més propers espiassin el correu oficial del senyor Quetglas. Amb tots aquests antecedents, no sé per què tenen tants nervis devers Madrid. Si només necessitam que ens diguin dia i hora que arriba el salvador per anar a rebre'l a l'aeroport, mudats amb roba de diumenge, nerviosos per saber quins collars ens regalarà. Ah! M'oblidava d'ETA! Quin descuit! Gràcies a la seva existència el pas per la costa de tots es converteix en metres de jardí per a uns. Em recorda quan jo era més jove i de la germana del fundador de la Falange se'n deia: «de una camisa vieja del hermano se ha hecho un sostén para toda la vida».
