El passat dijous dia 30 de març es presentava en societat una nova iniciativa cultural. Aquesta nova iniciativa, batejada com a Perifèria, és una revista gratuïta de periodicitat trimestral que pretén omplir un buit en el panorama balear. I aquest buit consisteix, sobretot, en la manca de ressò de totes les coses que es fan fora de Palma. Els diaris del país solen reflectir amb prou fidelitat els esdeveniments culturals de la capital, però solen prestar molt poca atenció a la creació, exposició i difusió de les propostes culturals que es desenvolupen o tenen com a protagonista la Part Forana i la resta de les illes. Tot i que de vegades ens sembli que vivim a un desert cultural, aquesta sensació és més fruit de la manca de penetració dins segments majoritaris de la col·lectivitat de les produccions i valors culturals, que per manca d'artistes i gent il·lustrada. De fet, podríem dir que a Balears, per una banda, hi ha un ample estol d'escriptors, pensadors, historiadors, pintors, escultors,... amb una producció fèrtil i ben interessant i, per una altra banda, hi ha un ventall de revistes culturals prou interessant i ben enriquidor. Lluc i El Miral, per posar els exemples més consolidats, són revistes absolutament dignes i que permeten al seu lector un acostament reflexiu i en profunditat a temes d'actualitat, a la crítica literària, artística i cinematogràfica. Perifèria ve a enriquir aquesta pluralitat. Si aquesta pluralitat fos repetició esdevindria un problema; ara bé, des del meu punt de vista aquesta pluralitat presenta diferències i especificitats de cada producte que la fan possible i fins i tot necessària. Si jutjam pel primer número de Perifèria editat, aquesta revista prestarà major atenció que les altres a l'art en un sentit ample; l'entrevista al gran pintor Ramon Canet, la crítica sobre les exposicions de Mariano Mayol i de Josep Maria Alaminos a Alcúdia i Porreres; la crònica de l'exposició sobre El Món Romà a les Balears que es fa aquests dies a Ciutadella, la secció dedicada al còmic, al teatre i al cinema, són els elements fonamentals d'aquesta primera edició. I aquesta centralitat de l'art és lògica, perquè és segurament un dels vessants culturals més desatesos per les altres publicacions. El contingut de la revista va més enllà, tot introduint temes històrics o recensions literàries; de totes formes aquest darrer apartat és, em sembla, el que ja està més cobert per la competència, si bé resulta lògic que tengui el seu lloc a la revista, ja que els seus promotors han apostat per un projecte global i total, i no per un projecte especialitzat en un determinat àmbit cultural. El caràcter gratuït, la periodicitat, la mentalitat perifèrica i l'elecció dels temes, són elements que permeten donar personalitat pròpia a la iniciativa. Només ens resta desitjar que aquesta revista aconsegueixi mantenir la continuïtat. No ens enganem, si difícil és posar en marxa un projecte d'aquest tipus, molt més difícil encara és aconseguir la seva consolidació. La manca de respostes engrescadores per als lectors, les dificultats en la difusió, la feixuguesa de la feina sorda i amb poc reconeixement, són entrebancs que els promotors ben segur hauran de superar. No som un país gens donat a les ditades de mel, supòs que això està relacionat amb aquest autoodi tan interioritzat que patim. Sigui com sigui, pens que s'ha de donar ànims a les persones que han fet possible el naixement d'una nova revista cultural que pretén aportar alguna cosa diferent dins aquesta realitat tan mercantilitzada i tan apàtica. Posar en valor la nostra producció cultural sempre és un objectiu que, personalment pens, mereix el nostre recolzament. Perifèria pot esdevenir una nova eina per sacsejar aquest panorama, des d'aquí li desig coratge i paciència, que la tasca no serà senzilla. La qualitat i les coses ben fetes no sempre tenen un reconeixement automàtic. Hem de perseverar. En tot cas el camí s'ha encetat i això, per si sol, ja és una notícia enormement positiva.