Traduttore, traditore

Algú, amb la impunitat i la punteria que donen les misses dites, ha dit que George W. Bush va guanyar John F. Kerry -te'n recordes?; era la gran esperança blanca demòcrata, tan fi i prometedor, ell, amb les inicials adequades i llamineres per a Europa- perquè Kerry era -és!- massa tocat i posat i Bush va sebre connectar per enèsima vegada amb el votant comú. Ops, m'agrada que em facis aquesta observació: resulta, idò, que Kerry va perdre per estirat? O potser que els 'nostres' mitjans el miraven amb certa simpatia, perquè Bush era l'energumen aquell que mal s'hagués entravessat amb el 'pretzel', amic d'Aznar i tot allò. En fi, que sigui com sigui va guanyar qui va guanyar i la resta és història. Ara, mirant Itàlia, les simpaties connecten amb 'Il Professore' davant de Berlusconi. Diumenge voten, i fa mesos que ens posam les mans al cap, demanant-nos com és possible que 'Il Cavagliere' sigui cap d'un govern a l'Europa civilitzada. Dilluns, quan Berlusconi pugui formar govern recollint aliances, l'esquerra entonarà el mea culpa universal de la renovació i sortiran analistes perspicaços dibuixant el perfil guanyador del renovat primer ministre. «Sap connectar amb el votant», per exemple. Perquè, en definitiva: qui és, el votant? El votant és qui vota, i no ho fa tothom!! A Espanya han traduït l'exabrupte llençat despús-ahir pel candidat als qui no li facin costat com a «gilipollas» (sic), una paraula molt més gruixada que la literal i nostrada «collons». Posat en boca d'un polític, sigui com sigui, a mi em sona més greu la traducció castellana que la translació directa al català, i encara es fa més tova, la paraula, sentida que escrita. És més popular. El diari El Punt la va traduir com a «torracollons», més intel·ligible per al lector del Principat -i potser més acostada al sentit de l'expressió, tal vegada.