Un dels components de l'eròtica del poder són els viatges d'una punta a l'altra del món, i no em referesc necessàriament a les visites al Rasputín de Moscú. Canviar la rutina d'anar cada dia al despatx per respirar aires nous és molt agraït, sobretot si un es pot permetre viatjar acompanyat d'un sèquit de fotògrafs i periodistes que multipliquen la imatge del líder com a benefactor de la humanitat. El polític no és gaire diferent del turista comú, que xifra en la fotografia i en les lliçons que després dóna als altres els objectius del viatge. En Tomeu, o na Maria, va estar davant la Torre Eiffel, o davant el Tah Mahal, i aquesta instantània ho certifica per sempre davant familiars i amistats. En Ramon en sap d'això, perquè hi ha estat.

En Jaume Matas viatja per fer un àlbum. Ara, en devers tres setmanes, ha aconseguit quatre fotos internacionals noves. En aquesta estic amb el president Uribe, explicarà als que vulguin veure l'àlbum. Posats a anar a Amèrica del Sud, és l'únic país que se salva de l'onada d'esquerranosos que està infestant el continent. No ho digueu, però n'Aznar em va aconseguir la foto amb Uribe. Això és la zona cafetera, però no hi vaig veure en Juan Valdés. En aquesta estic amb Anna Kournikova, que és una tennista que no juga a tennis. No em demaneu què va cobrar perquè no us ho pens dir. És una foto que m'agrada molt perquè sempre puc fer aquella broma tan simpàtica: on és l'altra mà? En aquesta altra foto som a Mostar, propiciant la reconciliació de totes les ètnies, que sona africà però que resulta que allà també ho diuen així. Com que hi ha serbis, croates i musulmans, vaig proposar que fessin ensenyament trilingüe, però em varen explicar que tots parlen la mateixa llengua. Mirau, en aquesta, com pos les flors al monument als soldats espanyols caiguts: em saltaven les llàgrimes recordant quan feia la mili. I aquí estic amb mallorquins que estudien a Escòcia. Què hi vaig anar a fer, dieu? La foto, home, la foto! O no la veus? I així...

Na Maria Antònia Munar, per no ser menys, ha viatjat a Tànger per conèixer els projectes que hi duu a terme el Fons Mallorquí de Cooperació i Solidaritat. En Matas és molt de les fotos, i na Munar és molt de les fotos però també és molt de les frases. Agafa un problema, el simplifica, i repeteix la simplificació amb el to de qui diu una obvietat molt òbvia. Mentre ha estat a Tànger no hi ha hagut dia que no ens hagi fet arribar la idea que s'han de fer projectes de cooperació per evitar que sigui necessària la immigració. És una reflexió incontestable. El problema és que es converteix, en boca de qui ha declarat que els immigrants ens porten degradació escolar i malalties, en una legitimació del discurs de restriccions en l'acollida i de fronteres tancades. El problema és als països d'origen, diu la presidenta, com si la política de cooperació del Consell, per ella tota sola, pogués redreçar el desequilbri Nord-Sud, i com si aquest plantejament correcte pogués aportar alguna solució ràpida que tallàs d'avui per demà el flux imparable dels que fugen de la misèria. Us ajudam una mica, però no vengueu per ca nostra, és el resum exacte de la visita de la presidenta del Consell al Marroc.