La xifra d'empreses dedicades a la construcció que hi ha Mallorca, més de 14.000, feta pública ahir per la patronal del sector, evidencia que la problemàtica de la sostenibilitat no és tan sols aplicable a les qüestions mediambientals. El creixement també ha de ser sostenible des d'un punt de vista econòmic i social. Els representants de l'empresariat denuncien ara l'intrusisme, quan, en realitat, haurien de parlar també d'una oferta que supera la demanda i que acarnissa la competència. Feia anys, probablement una dècada, que s'advertia que això succeiria, que es demanava un redimensionament d'aquesta activitat. Ara, el pes econòmic que ha adquirit i el percentatge de mà d'obra que ocupa fan difícil, si no utòpic, pensar en aturades en sec. No obstant això, aquesta constatació no ha de servir d'excusa per no afrontar el problema amb sentit de la responsabilitat. Un sentit de la responsabilitat que passaria per no estimular manteniments artificiosos amb obra pública de magnitud molt discutible per a un espai tan limitat com el de l'Arxipèlag. També és previsible que ben aviat comencin les pressions tendents a reduir encara més les normatives de protecció del territori. Seria una llàstima que aquesta fos la sortida d'una crisi que es pot intuir. Per desgràcia, percebem un excés de cofoisme institucional davant uns riscs i uns perills que han estat advertits per un gran nombre d'estudiosos de prestigi. L'empresariat ha de fer el seu camí. El Govern ha d'incentivar iniciatives que tendeixin a reequilibrar els sectors productius i a dosficar els creixements excessius.