Correus

Ja fa molt de temps que ho pens i no és la primera vegada que ho dic: sembla que el servei de correus fa mèrits a les totes perquè la gent es vagi mentalitzant i de les més altes instàncies es decideixin a privatitzar-lo. Allò que cantava La Trinca: «anar-hi anant, anar-hi anant, anar-hi anant...» Però es referien a l'OTAN, aleshores, recorden? El que a continuació diré qualifica l'oficina de correus del Coll d'En Rabassa, que és la que jo empr, i pot esser paradigmàtica o no, vostès mateixos, i qui orina clar, no ha de mester mà de metge. No s'expliquen les seves deixadeses diverses, el penjament, el fet d'haver d'estar repetides vegades massa temps d'espera per deixar o recollir un paquet, posar segells a un sobre de pes dubtós, el veure que l'oficina es va omplint i, dels dos que despatxen, un home de mitja edat de primer se n'entra cap al fons de tot del magatzem de paquets, s'hi està, s'hi està, s'hi està..., torna comptant les passes, tens pressa tu?, jo gens ni mica, ja és aquí, recull una cinta mètrica, se'n torna a anar, torna a venir, mira el rellotge i pren portal del carrer, supòs que a berenar, són les onze i mitja i potser n'és l'hora en punt, i la senyora o senyoreta del tàndem que hi queda tota sola, mirar-se el panorama amb ulls de mussol tranquil i una mica despistat, gens ni mica aclaparat però, atén una cridada telefònica, dos minuts, cinc, deu... i entrar més gent, ja som dotzena llarga esperant. Quan em toca a mi, darrere jo en compt onze i n'entren més. Baix baixet, els aspirants a usuaris comencen a estar maldeventrosos. Una senyora que sembla embarassada s'asseu a l'única cadira que hi ha, i remuga mots impublicables, massa pujats de to, escatològics en escreix. Amb motiu sobrat, es podria pensar, en vista de l'ensopiment de l'ambient. El temps no compta, aquí. Quan me'n vaig han passat 37 minuts des que he entrat per aquell portal. He enviat un paquet pel servei «postal exprés», 9'28 -E, com aquests.