Ja fa molt de temps que ho pens i no és la primera vegada que ho dic: sembla que el servei de correus fa mèrits a les totes perquè la gent es vagi mentalitzant i de les més altes instàncies es decideixin a privatitzar-lo. Allò que cantava La Trinca: «anar-hi anant, anar-hi anant, anar-hi anant...» Però es referien a l'OTAN, aleshores, recorden? El que a continuació diré qualifica l'oficina de correus del Coll d'En Rabassa, que és la que jo empr, i pot esser paradigmàtica o no, vostès mateixos, i qui orina clar, no ha de mester mà de metge. No s'expliquen les seves deixadeses diverses, el penjament, el fet d'haver d'estar repetides vegades massa temps d'espera per deixar o recollir un paquet, posar segells a un sobre de pes dubtós, el veure que l'oficina es va omplint i, dels dos que despatxen, un home de mitja edat de primer se n'entra cap al fons de tot del magatzem de paquets, s'hi està, s'hi està, s'hi està..., torna comptant les passes, tens pressa tu?, jo gens ni mica, ja és aquí, recull una cinta mètrica, se'n torna a anar, torna a venir, mira el rellotge i pren portal del carrer, supòs que a berenar, són les onze i mitja i potser n'és l'hora en punt, i la senyora o senyoreta del tàndem que hi queda tota sola, mirar-se el panorama amb ulls de mussol tranquil i una mica despistat, gens ni mica aclaparat però, atén una cridada telefònica, dos minuts, cinc, deu... i entrar més gent, ja som dotzena llarga esperant. Quan em toca a mi, darrere jo en compt onze i n'entren més. Baix baixet, els aspirants a usuaris comencen a estar maldeventrosos. Una senyora que sembla embarassada s'asseu a l'única cadira que hi ha, i remuga mots impublicables, massa pujats de to, escatològics en escreix. Amb motiu sobrat, es podria pensar, en vista de l'ensopiment de l'ambient. El temps no compta, aquí. Quan me'n vaig han passat 37 minuts des que he entrat per aquell portal. He enviat un paquet pel servei «postal exprés», 9'28 -E, com aquests.

Torn a repetir: som de l'opinió que pareix com si, a un cert nivell gestió, hi hagués la consigna de fer feina d'embarc, a l'avorrida, sense autoexigència, de passa tu, allò de: deixa madurar la fruita que ja caurà tota sola. O: pel que cobr, ja està bé així. D'altra manera no entenc la deixadesa. Que ha baixat la transmesa de cartes normals per mor del correu electrònic? Bé, no ho sé, pot esser, d'acord, però ha augmentat fins a xifres que m'agradaria conèixer amb exactitud l'enviament de doblers, els girs postals entre la gent procedent de la immigració, sobretot entre la, diríem, interina, eventual, ara som aquí, la setmana que ve anem a saber... Això és molt evident. Una cosa no compensa l'altra? Si es tracta d'individualitats, de vicis contrets per un sector del personal relaxat en escreix per anys i anys de funcionariat, on són els inspectors? També són a berenar? N'hi ha, així mateix? Si és el sistema, això es fa així perquè s'hi ha de fer, evidencia allò que jo insinuava al principi: hem de vendre el mul barat: accentuem-li els defectes. No sé treure-li altre cap de fil. No en sé més.

Del servei diari del carter, a la nostra barriada de Cala Gamba, he de dir perquè és veritat que ara torna a funcionar bé. Francament bé. Des dels temps de la xalesta Lina, que ara reparteix per altres indrets, que no havíem estat servits així com toca fins ara. El jove Llorenç fa la seva meritòria feina amb seriositat i bona cara. Enhorabona, que no tot han de ser sordonaies. Ja vendrà l'estiu, i la calor, i les cigales, i les substitucions, i el personal que sembla contractat per setmanes i a preu de patató...