Renúncies i despropòsits

Commou la generositat d'algunes persones en renunciar a allò que no tenen. Matas assegura que no tornarà a ser ministre. Francesc Antich diu que, si guanyàs, no reimplantaria l'ecotaxa. Progressistes de les Illes Balears, la coalició inexistent, reivindica l'impost. El PP anuncia que l'autopista Inca-Manacor no anirà al seu programa electoral i nosaltres recordam que en 2003 tampoc no hi anava. Tot això tranquil·litza molt, com saber que, d'hotelers, tan sols n'hi deu haver a Eivissa, si és vera que ells guanyaren les eleccions. A Mallorca, tota l'empenta del poder fàctic, s'hauria limitat a aconseguir idèntics resultats als de 1999, quan, segons sembla, no s'implicaren. Un pare alemany es queixa que el seu fill no sap espanyol i, per això, exigeix que li donin més hores d'anglès i menys de català. Celestí Alomar s'ha fet amic d'aquells que, des de la difunta Unió Socialista de Palma, culparen l'ecotaxa de la derrota i escorxaren el Pacte de Progrés per la seva política lingüística. La coalició Alomar-Torres-Bellón explica millor que qualsevol altre raonament el recurs d'Antich a renunciar a l'ecotaxa. Així i tot, em sembla que ha utilitzat napalm per caçar conills.