La neo-balearització

Un dels punts negres de l'urbanisme mallorquí, el conegut com «els Pullman», fa anys que reclama sense èxit una solució. En aquesta matèria, no hi ha solucions miraculoses, no es poden resoldre els problemes a gust de tothom i sense perjudici per a la comunitat. Aquests blocs es varen construir en un temps en què, d'aquella enfollida expansió urbanística, se'n deia, arreu del món, balearització. Aquest neologisme encara s'empra a altres bandes quan es tracta de posar un exemple per no imitar. Aquí l'hem silenciat, però les conseqüències d'aquells desordres les patim i no s'albira el moment en què les seves ferides puguin cicatritzar. Aquell esclat va ser, alhora, el tret de sortida per a la consolidació d'un model de desenvolupament turístic que, contra tota estratègia raonable, ens feia entrar en competència amb dotzenes d'altres destinacions, quan s'hauria pogut singularitzar una oferta de qualitat incomparable. Els efectes devastadors de la permisivitat culpable en matèria urbanística són el principal escull per refer el camí de cap a aquell ideal turístic. Però encara és més descoratjador comprovar dia a dia que formam una societat incapaç d'aprendre dels nostres propis errors. Tot i que les nostres institucions amb responsabilitats en la matèria apliquen sistemàticament la tàctica de l'estruç, no han pogut evitar que assumptes com els habitatges per a militars de damunt la murada de Palma o ara els blocs de Cala Major esclatin en el terreny de les prioritats de la ciutadania. Com que no hi ha solucions màgiques, s'han de prendre decisions mai plenament satisfactòries i sempre amb un cost elevat: lamentam ara situacions derivades d'errors del passat, però no hi ha dubte que continuam cometent-ne tants com en cometérem antany, per la simple raó que els mateixos principis que inspiraren la balearització inspiren ara l'actual expansió urbanística, igual d'agressiva en el consum de territori. Immersos en un procés de neo-balearització, deixarem una herència que hipotecarà les generacions futures. L'assumpte dels Pullman només és una petitíssima mostra del que espera als nostres fills.