La dita popular és que a Petra, el dimoni s'hi va retre. En Pep de Petra era un personatge de la nostra joventut planera. Sempre estava a punt per posar-se el casc amb antenes (quelcom que s'oblidaren a sortejar amb la moto per Muro ara que tenen somatent de dimonis de la pedrera) i li era igual fer de dimoni -que és, en definitva, de domini- aquí o allà. Equiessencia premonitòria. Les autopistes no tenen límit i s'ho carreguen tot: Una eruga va quedar encastada a un carrer del poble de Petra. Tots els badocs sortiren al carrer i se'n feien creus que un camioner tengués la gosadia de fer passar un camionarro carregat amb un palera de dimesions extraordinàries per la quadrícula medieval de Jaume II. El PP no té aturall i Joan Font Rosselló, l'intel·lectual que posa en doble la intel·lectualitat, ja té tema per a una tesina: és més dificil per a un ric accedir al regne celestial que un camió passar pels carrers de Petra, però tot és possible. No sé si hauran retirat el carnet al conductor, que és el mal menor que se li podia fer. I es pot fer broma amb els viatges de Munar a la xocolatada magrebí o al colombià viatge encocat del president. Fins i tot és fàcil l'acudit sobre la fira kournikoviana del govern (la boixera no té preu). Però té nom voler fer passar una camionada de xatarra per can Juníper Serra: imbecil·litat. Imbeci·llitat també és dur els estudiants en autocars de 60 places a l'institut de Marratxí pels carrers de Pòrtol tots en obres. No té nom que l'autocar hagi de voltar per l'autopista i Santa Maria per anar a cercar els alumnes amb una hora de retard a l'institut de Marratxí: algun batle hauria de dimitir, si tengués la vergonya d'un didal. Això no és metropolità, ni polit de metro: això és un abús absolut.
La cloenda de la fira del fang no pot ser més negativa. Catorze expositors menys i la paga de més de 200 euros per l'expositor converteixen la mostra en un aferra-estira-cabells. La fira s'ha enfocat com un negoci, quan era bàsicament una mostra artesanal. I és que Marratxí ha esdevingut tot un 'grand' negoci per al Pla de na Tesa. Mai s'havien vist caixes més baixes ni objectius més barroers. Com la negociació política de l'estatut. Un, que pot passar per beneit, no pot entendre que el finançament d'una autonomia sia problema de balances, sinó d'un projecte i d'uns objectius. Tot debat és positiu però el futur es fa llunyà, si els ingressos han de decidir-los a Madrid en funció dels que ells recapten. Quin són els objectius? Fer fira o fer carretera? I, si cal, per ser més moderns muntar-hi una brega amb robes menors dins el fang? No cap el vi nou en odres vells!
Està vist! Petra és un exemple i Marratxí, també.. Encara que vulguin i hi posin milions, un camió carregat d'excavadora -o un autocar buit d'estudiants- no passa pels carrers estrets d'un poble petit. Feis adossats i cercau a qui endossar-los! La mel no és feta per boca d'ase i el poder és per administrar-lo! Però quan la mesura ja passa...
l l l
Demà dimarts UM presenta el Decret d'habitatges vacacionals a Alcúdia per fotre la presentació del PP a Pollença prevista per divendres. S'ho paga, tanta comèdia?
