D'aquí a tres setmanes se celebren les eleccions generals d'Israel, i tot està per definir: els partits que es presenten han tengut molt poc temps per definir-se des que Ariel Sharon va caure en coma. En aquestes eleccions tots els partits potser tenen més possibilitats de perdre-ho tot, en part perquè, com era la intenció de Sharon, la qüestió que decidirà el vot i el futur Govern es la de les terres palestines. Entre i entre, per complicar-ho més, els radicals de Hamàs han aconseguit el poder en el Govern palestí. Tot ha ajudat que els palestins i les relacions futures entre Israel i un suposat Estat palestí centrin tota l'atenció de l'electorat. Potser ha estat apropiat, doncs, que des del partit Kadima, el que va crear Sharon poc abans de patir un infart, aquests dies hagi deixat filtrar que hi haurà més retirades de colons israelians abans de les eleccions. Només es tractaria de la retirada de poca gent d'uns assentaments molt aïllats que són a l'altra part de la barrera monumental que aixeca Israel per separar-se dels palestins. Només es tractaria d'abandonar unes colònies inviables i que en tot cas són perilloses, segons Avi Dichter, un dels candidats de Kadima a les eleccions. I també és molt probable que no es facin, però el fet que Kadima els mencioni obliga els israelians a obrir més el debat sobre el futur del seu país i què es pot fer per aconseguir la pau amb els palestins. El Partit Laborista, que és contrari a l'entrega de terres als palestins, ha dit que retirar-se d'una sola colònia més és fer un regal a Hamàs i als radicals islàmics quan més els beneficiaria, despres de guanyar els comicis palestins. Els laboristes sembla que són més partidaris de castigar els palestins d'alguna forma pel fet d'haver gosat a elegir un Govern que no cau bé a Tel-Aviv. Ara bé, potser amb les propostes radicals com la de continuar les retirades estratègiques malgrat qui governi a Palestina són el que es necessita perquè Israel no es torni a encallar en l'immobilisme i la por que l'han dominat tants d'anys.