La prepotència, que li és coneguda, podria ser l'explicació del per què el senyor de Santos s'atreveix a dir com s'ho ha de fer l'oposició. Podria ser i a ningú no sorprendria. Però el tema defonamentalisme catòlic és molt més enrevessat. Fixau-vos que no és només a l'Ajuntament de Palma, on la catolicitat dels seus més destacats membres és reclam electoral, sinó també en tots els àmbits d'actuació d'un Partit Popular que ha trobat en la jerarquia catòlica l'únic aliat polític possible. Però avui deixarem la complicitat general per aturar-nos en la casolana, la de Cort. Abans, però, haurem de recordar que, en el nostre país, el catolicisme militant té tant suport popular o menys que l'anticlericalisme. El que passa és que l'esclavitud depolíticament correcte -diabòlic invent de qui ens predetermina el pensament- impedeix actuar a ambdues opcions d'igual manera. Ells poden sortir a defensar la beateria, fins i tot quan és hipòcrita i no es correspon amb la seva actuació personal, mentre els altres serien automàticament acusats d'horrorosos crims si s'atrevissin a atiar el foc anticlerical que cova en la nostra societat. A això se li diu jugar amb avantatge. I és en la consciència d'aquest avantatge que eregidor tafur s'atreveix a amonestar els adversaris perquè no han presentat al·legacions a la vergonyosa i fonamentalista acció de regalar solars aBisbat de Mallorca. És penós, però saben del cert que és en la confrontació on estimulen més la seva militància.

l l l
Ara els hagués anat brodat que els «rojos» presentassin al·legacions al regal partidista dels terrenys públics als representants del catolicisme oficial. De fet, després de veure les potadetes del tinent de batle palmesà, tenc seriosos dubtes que el passotisme de l'oposició no els hagi xafat una vergonyosa maniobra de propaganda que ja tenien preparada: acceptar algunes al·legacions, per tècnicament irrefutables, i acusar l'oposició d'haver deixat una nova barriada sense església. Segur que als habitants de la barriada els seria indiferent, però la resta de la ciutadania rebria el missatge d'una esquerra radical i hereva dels incendis de convents. Quins collons. Això ho promouen els que ens obliguen a combregar amb les seves creences, ens prohibeixen ajornar el carnaval per motius religiosos i lluiten per imposar l'assignatura de religió als nostres fills. Per aquest motiu aplaudeix que l'oposició a Cort no hagi entrat en una guerra religiosa que només poden guanyar els fonamentalistes. Clar que altre gall cantaria si abandonàssim la trampa del «políticament correcte» i féssim de la religió el mateix camp de batalla que ells fan. Podríem començar per publicar les conductes personals d'alguns que en públic es peguen cops pel pit, dels que defensen el matrimoni catòlic o ens voldrien imposar el dret diví en el Codi Civil. Saben del cert que no ho farem, que no caurem en la hipocresia de defensar la llibertat i acotar la seva de colgar-se amb qui vulguin. Per això són uns tafurs i juguen amb les cartes marcades.