Si he promès, despromet, que jo ja he trobat la truja!

Quelcom semblant passa amb els qui ens comanden a Ciutat que prometen i desprometen amb més barra que En Belmonte, el qual, físicament, era barrut perquè posseïa una mandíbula inferior d'alt calibre (o gàlib si qualque purista ho troba millor de la segona manera). Cosa que no vol dir que Belmonte, gran torero, tingués la barra que tenen els qui comanden.

I així, un bon dia de novembre, boirina i brusquina al cel, dissabte per més senyes i de bon dematí, el pont del tren ha passat a millor vida, malgrat la promesa feta el dia abans per la madona de Cort d'assabentar-se si desfer-se del pont era legal o no era legal. Mai no hauria pensat que un dictamen jurídic es pogués fer amb tal celeritat, de manera que d'un dia per l'altre i en cap de setmana el que era incert esdevingués cert i el que era dubtós fos indubtable.

Mentrestant el poble roman submís i l'article vint-i-sis segueix aplicant-se amb tota la sandunga cortijera del món.

Com a historiador que som, més ben dit era, perquè els jubilats poc pintam en aquest món en no ser habitants de terres llunyanes empadronats a la reserva apatxe de Mallorca sur mer, voldria recordar que les portentoses llumeneres autonòmiques i municipals en poc més d'un any han batut tots els rècords de destrucció de ponts, cosa que difícilment pot imaginar qualsevulla persona amb un mínim de memòria històrica.

A les mitjanies de l'any 2004, en ple estiu, quan la ciutat veia com els apatxes que encara quedam ens n'anàvem de vacances, foren les restes del pont jussà. Restes d'un pont del segle X que, amb tots els sagraments de l'autoritat competent, fou enderrocat perquè els tècnics (quins tècnics?) decidiren que no valia la pena guardar un caramull de maresos vells i ben atrotinats. Mesos després és el pont del tren que dies abans de la demolició, encara no sabien si enderrocar-lo era o no era legal i que poques hores després passava a millor vida desmuntat a cops de martell piló, per més inri gràcies a una mena de diplodocus japonès que amb cada martellada es desfeia d'una tona de material.

Crec recordar també que la Comissió de Centre Històric i Catàleg havia de pronunciar-se sobre el tema, cosa que si ho fa haurà de ser a posteriori per certificar la mort de l'obra de l'arquitecte Bennàzar, el qual des de la seva tomba a cada cop de martell deu tremolar i maleir pensant com els seus edificis, un rere l'altre, se'n van a ca una... No dic a on perquè, educat per frares, el llenguatge d'escambrí no és habitual dins els meus costums.

L'acció violenta del cinc de novembre de 2005, a més, m'ha produït un greu neguit lingüístic perquè tenia entès que el que ens asseguraren les portentoses llumeneres municipals, promesa ferma com la de l'amo en Sion davant la imatge venerada de sant Antoni des porc, era desmuntar el pont per fer-ne no sé què.

Desmuntar té moltes accepcions, segons informa el diccionari: des de descavalcar, baixar de cavall o d'un vehicle: fer cessar d'estar muntat; arrabassar, convertir un bosc o malesar en terreny de conreu; desamuntegar l'herba que estava a munts per si convé que s'assequi més, fins a desfer una cosa en les peces que la formen.

És obvi, per tant, que quan ens prometeren un parc a les vies del tren, quan ens prometeren desmuntar el pont del tren per canviar-lo de lloc la paraula desmuntar emprada pels lluminosos que ens governen no era la darrera de les accepcions recollides sinó una altra que també recull el diccionari i que els apatxes ciutadans que no sabem de lletra no teníem gens present: tallar i rebaixar un terreny pujat per donar pas a un camí de ferro, a una carretera, etc. I dins aquest etc. hi cap qualsevol cosa des d'una autopista de sis carrils a un aparcament, a la meravella de les meravelles sorgida d'una promesa incomplida. Això sí, promesa que els pobres apatxes de la reserva no sabérem interpretar com calia.

Enhorabona als qui fan i desfan al seu gust. Molts d'èxits dins la vostra destructora gestió. Si ens descuidam els qui vénguin darrere res trobaran a desmuntar. No importa que dugueu cap candela a sant Antoni com prometia l'amo en Sion, el que heu fet és una pura i simple trujada i si no sabeu què vol dir és problema vostre.