Que és un boulevard?

TW
0

La paraula francesa boulevard significava originàriament bastió i corresponia a la zona de murades i el seu glacis o zona de protecció militar. Si a Ciutat ens hem de referir a un bulevard en sentit estricte hem de parlar de les Avingudes i els jardins d'ornamentació feixista de sa Faxina que ocupen el lloc real d'un bulevard. Probablement el millor exemple de bulevard és el Ringstrasse de Viena, fet sobre les antigues fortificacions de la ciutat. Actualment el concepte s'ha ampliat i s'interpreta com a model de bulevard les transformacions de Haussmann, i els enjardinaments d'Alfand al París de finals del XIX. Alfand dissenyava dues dobles fileres d'arbres a 12 metres de distància per a emmarcar la circulació i distribuïa parcs i jardins com a contrapartida verda a aquests recorreguts. Tot plegat acompanyat d'arquitectura potent, per a dir-ho de qualque manera. Aquesta és la idea actual de bulevard, lligada a l'eix de Le Notre des de les Tulleries de cap a la plaça de l'Étoile amb els seus bulevards radials.

Aquest terme afrancesat ja va aparèixer fa uns anys en el Pla Territorial de Mallorca, més per a minvar la proposta estructuradora dels corredors ecològics que per altra cosa, i va crear confusió i dibuixets de propaganda, complint el seu objectiu. Ara continuem amb la confusió interessada i al que havia d'esser un eix cívic o una falca verda a Jacint Verdaguer, seguint l'anterior PGOU de Palma, li diuen bulevard i ja tornem a tenir l'ideòleg, creant confusió i fent creure que és un entès. Francament un bulevard no té res a veure amb uns vials i unes voravies decorades amb una alineació d'arbrets i arquitectura volandera. Això es diu carrer.

M'he sentit amb l'obligació d'escriure per a donar suport als veïnats de Jacint Verdaguer i a la Real perquè tots ells estan carregats de raó, de civisme, d'urbanitat, i lluiten, en gran desavantatge, a favor de l'urbanisme que va en benefici públic i no a favor d'uns interessos, més o menys desconeguts, tal com es fa des del poder actual.

Palma era una ciutat cosmopolita, reconeguda a nivell internacional, sense ostentacions falleres, carregada de personalitat i atrevida, àdhuc capdavantera en polítiques urbanístiques en el temps de Ramon Aguiló, fins i tot davant Barcelona, salvant l'escala de les intervencions. Ara, desgraciadament, la imatge relativa de Ciutat és la més vulgar que mai ha tingut. Perdem patrimoni i fins i tot ens allunyem de la modernitat, de la sensibilitat i de les idees d'avantguarda, destruint parcs, destruint cultura i invertint a favor d'un urbanisme i una ordenació territorial que prioritza el cotxe i interpreta l'illa com si fos el continent. Estem presenciant impotents el robatori del paisatge i el desprestigi internacional.

Camillo Sitte escriu a finals del XIX L'Art de Construir Ciutats i proclama la necessitat de fer ciutats a l'escala de l'home i de l'arbre. Tan mal de fer és això?

Antoni Martínez Taberner, professor de la UIB.