nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Hi haurà reforma de l'Estatut?

Després dels esdeveniments d'aquesta setmana la pregunta és pertinent. Dijous passat el portaveu del PP, Miquel Ramis, deia que el seu partit -per tant se suposa que parlava en nom del president i tots els demés membres de la direcció orgànica- s'estima més ajornar la reforma de l'Estatut fins que se sàpiga com acaba la negociació del català. Abundava implícitament en la mateixa idea el president Jaume Matas, en igual jornada i en ocasió del seu discurs de cloenda de l'acte de lliurament de les conclusions del «comitè de savis», quan se mostrava orgullós d'haver decretar la moratòria reformadora a l'espera del que passi amb l'assumpte català. Tanmateix, l'endemà, divendres, Matas deia el contrari: que cal accelerar la reforma. Així, a primera llegida, la conclusió que s'ha d'extreure és que el PP no té gens clar què vol fer amb la reforma de l'Estatut. Però per ventura sí que li ho té, molt clar.

La pedra de toc, el bessó de tota la brega entre partits en relació a les reformes estatutàries -d'aquí, de València, de Catalunya i de per tot arreu- està ben aclarit d'ençà el pacte entre PSOE i CiU. El finançament seguirà essent general i per a tothom, perquè no s'altera l'actual sistema sinó que s'intensifica la cessió, dins de la norma vigent, de la recaptació d'alguns imposts a les autonomies. Dit d'altra manera, Matas ja sap que allò que volia, ho tendrà. Sigui el que sigui que tenguin els demés, Balears ho tendrà. Perquè en no haver-se canviat el model, serà el Consell de Política Fiscal i Financera nacional el que apliqui les cessions. Per tant, Balears tendrà nou i molt millor finançament. I això, recordem-ho, és el que més, si no l'únic, interessava al PP i a Matas de la reforma. Així ho va dir el president en el Parlament balear l'octubre de 2004, durant el debat de Política General: «no ens enganen, el que importa de veres és el finançament», llevant tota importància a la resta. Ara, doncs, ja té el que volia, tot i que ho ha de rebutjar per mor de l'estratègia nacional del seu partit. Però és igual. Ho tendrà faci el que faci i digui el que digui. I ho sap. Per tant, tota la resta, allò que, «no ens enganem», no l'interessa per res, és perfectament prescindible.

Una altra consideració s'ha de fer en relació al procés de reforma de l'Estatut balear. Que des de l'octubre passat està aturat. Perquè així ho volgué el Govern. Així que per molt que se'n parli, tot està com estava quan se congelà el procés. A principis de desembre passat se reuniren els partits, per una proposta del PSM que el PP agafà al vol per veure si podia engrunar el PSOE, per decidir «reactivar» la Ponència parlamentària. Per deixar clar la gran importància que donaven a la reunió ni PP ni PSOE hi enviaren els seus primeres espases. Acordaren que calia, en efecte, reactivar les reunions. Les han vistes, vostès? No, perquè no s'han reunit ni una sola vegada. Molta d'informació, en aquest mesos, de com van les discussions entre els savis, però és que aquests experts no han de reformar res. Només és la Ponència, que el PP té aturada fa més de tres mesos, la que l'hauria de reformar. És ver que la poden activar ara, el febrer, i posar-se a fer feina sense aturar, però el temps perdut ha estat perdut perquè el PP així ho ha volgut.

Vistes així les coses suren quatre elements fonamentals a constatar. Un, que fa més de tres mesos que el procés reformador no existeix, perquè així ho ha volgut el PP. Dos, que, tal i com va reconèixer el propi Matas en el Parlament, de la reforma estatutària al PP no l'interessava res més que el finançament. Tres, que després del pacte PSOE-CiU, ja el té assegurat. I quatre, que a partir d'ara tot és una incògnita cap a on pot anar, però el PP, que és el partit que per la força que té és a qui pertoca donar llum sobre què vol de la reforma, quan i com, el que ens diu entre dijous i divendres és que ha de seguir ajornada i que s'ha d'accelerar.

Constatades les quatre potes que aguanten en aquest moment el procés reformador que no existeix, cal afegir-hi l'òbvia deducció. Que si al PP l'únic que l'interessava de la reforma de l'Estatut era el finançament el qual ja té garantit fora de l'Estatut, tota la resta, o sigui: la reforma, «no ens enganem», no l'interessa per res. La sospita expressada pel PSOE divendres, que el PP té ordre de la direcció nacional de no reformar l'Estatut, pren cos. La pregunta s'imposa: hi haurà reforma?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.