El PSM s'enfronta demà a un dels reptes més difícils i que posen a prova la maduresa d'un partit: unes incertes eleccions primàries que han de decidir quin serà el candidat a la presidència del Govern. El PSIB-PSOE ja passà per una experiència semblant el 1998, precisament quan aquest partit es trobava en hores baixes i no havia pogut tancar amb èxit el seu congrés d'un any abans. Doncs bé, aquelles ajustadíssimes primàries, que en un principi semblava que deixaven el partit dividit, donaren com a fruit l'únic president d'esquerres que han tingut les Balears en més de vint anys d'autogovern: Francesc Antich.
A partir d'aquesta experiència, i tenint en compte que el PSM d'ara també té problemes de definició interna igual que els socialistes d'aleshores, és molt bo que es duguin a terme les primàries de demà. Guanyi qui guanyi, i encara que sigui per un marge ajustat, quan parlen les bases sempre sorgeixen nous impulsos en els partits democràtics, i fins i tot els que han apostat pel candidat derrotat senten l'impuls de tancar files i de donar ales al guanyador. No és el mateix que un congrés, on juguen els passadissos, els moviments conspiratius, els pactes de darrere la cortina i es vota a mà alçada i a cara descoberta. En unes primàries parlen les urnes. És la veritat pura i clara. Per això són tan decisives. I el més important és que el PSM surti endavant pel bé del nacionalisme i del progressisme a les Balears. En una conjuntura com l'actual, on sembla que el PP es prepara per convertir-se en una formació hegemònica a Mallorca, és molt important la resposta de l'esquerra. I les pròximes eleccions seran clau per al futur de l'Arxipèlag. Dos models culturals, territorials i de política turística cada cop més antagònics es preparen per enfrontar-se a les urnes. S'acosten hores decisives.
