algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

L'efecte d'anul·lació nacionalista

L'entrevista publicada en aquest diari dissabte passat a Nanda Ramon, aspirant a candidata del PSM, revela a través de les quirúrgiques preguntes de Rafel Gallego la difícil situació d'aquest partit davant de les pròximes eleccions. Les respostes de Ramon són les que marca la consigna oficial impulsada pel secretari general, Gabriel Vicens, d'ençà la seva elecció: que la disminució de vot cap al PSM, que és creixent des de 1995, s'ha aturat i que no hi ha cap perill de desaparició. Tanmateix, una negació que és simple opinió i que dóna la clau implícita per entendre el que en els partits grans se té per esperança fundada, presumptament avalada per ignotes enquestes: que se podria produir el 2007 a Mallorca un efecte d'anul·lació entre els partits nacionalistes. S'hi avendria, amb la teoria, l'estratègia que demostren dur a terme ambdues forces nacionals a l'illa. Els conservadors, intentant segar l'herba sota els peus d'UM a la Part Forana, sobretot. I, pel seu costat, un PSOE al qual li va de perles el creixent protagonisme d'ERC a costa del PSM, impulsant-lo en el que pot com per exemple el recent acte a Algaida de Francesc Antich amb Josep Lluís Carod, alhora que espera, el partit socialista, que la pròpia candidatura -d'Antich o de Francina Armengol i, en qualsevol cas, amb l'aura autonomista de Zapatero- atacarà definitivament, sobretot als municipis de la badia de Palma, el vot que és més d'esquerra del PSM. En resum, se tractaria que el PSM perdés vot en favor d'ERC sobretot a la Part Forana i del PSOE especialment a la badia connurbada, alhora que UM en restaria en favor del PP als pobles, amb el resultat que els vots conjunts del nacionalisme (2003: 63.983) disminuïssin, bastaria entorn d'uns 12.000, i sobretot se distribuïssin més equilibradament entre les tres forces de tal manera que els 6 diputats d'ara (UM, 3; PSM, 3) quedassin severament reduïts, potser a 1 o 2, si és que no desapareguessin tots. Amb el que se dóna per segur esvaïment d'EU-Verds, el total de diputats que passarien a ser repartits entre PP i PSOE seria d'entre 4-5 i tots 8.

Fa l'efecte que a UM se la prenen seriosament, tal possibilitat, perquè, de fet, ja confien més en un renaixement a Palma que no en el manteniment a la Part Forana a la qual estan foradats pel PP. Bastaria que, en efecte, els conservadors els pegassin una mossegada seriosa als pobles (2003: 21.727 vots, sense comptar els 4 municipis de la badia de Palma) d'entorn de 7.000 vots perquè poguessin perdre 1 diputat, quedant els altres 2 en perill a l'espera sobretot del comportament del vot nacionalista a la badia de la capital (10.000 vots) on el partit està fent grans esforços perquè hi deu pensar que hi ha la clau de la supervivència.

Pel que fa al PSM, l'infern seria perdre uns 14.000 vots que el deixarien fora del Consell i Parlament perquè quedaria en el 4'9% (sempre, sobre resultats de 2003), ja que el mínim per tenir representació és el 5%. Sobre el paper és gairebé impossible que pugui passar. Però si se grata un poc se veu més factible. ERC pujarà a costa del PSM, això és segur. La qüestió és, doncs, intentar imaginar fins a quant. Si tenim en compte que l'anticatalanisme polític féu (2003) quasi 10.000 vots a Mallorca, no és cap bogeria suposar que el pancatalanisme orgànic (ERC: 1.294, 0'4%) pugui arribar més o manco al mateix nivell. La qual cosa li donaria sobre un 3% dels vots (semblant al tradicional vot antisistema ecologista), arrabassant-ne per tant uns 8.500 al PSM. El PSOE, pel seu costat, hauria de xuclar-li, sobretot a la badia però no només, uns 5.500 sufragis, la qual cosa a cap observador neutral hores d'ara li pot semblar un impossible. Si més no, per tant, és factible pensar que, a l'igual que UM, el PSM anirà a les eleccions amb seriós risc de perdre escons, potser tots o, en el seu defecte, 1, ja que sovint la diferència entre 0 i 2 és quasi no res (4'99%, fora; 5'2%, a dins i normalment amb 2).

Tot és pura elucubració, però ara se pot imaginar perquè en no reeditar-se Progressistes (que hagués blindat els 5 escons de PSM-EU-Verds) s'obrí la porta a tal escenari. En el qual una no gens fantasiosa disminució de vot nacionalista del 18% el podria distribuir de tal forma que la conseqüència podria ser la desaparició de tots el escons d'aquesta ideologia, o gairebé, degut a l'efecte d'anul·lació nacionalista.

Miquel Payeras, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.