Llegia Lluís Foix a La Vanguardia sobre la importància de les classes mitjanes per a la democràcia. En el seu article, afrontava la qualitat democràtica deXile de Bachelet al populisme que les urnes consagren a Veneçuela o a Bolívia. Apuntava que, per garantir un règim de llibertats, és important assentar l'economia de mercat sobre unes normes redistributives que la limitin i configurin unes classes mitjanes com més àmplies millor. Això sí, no es necessita el cabdillisme redemptor però fa falta un lideratge fort per fer front a la pobresa arrelada en el continent, als problemes derivats d'anteriors règims dictatorials i als nous d'una economia globalitzada. Llegia aquesta reflexió i em demanava si la pèrdua de qualitat democràtica que vivim per les nostres contrades no té a veure amb aquest progressiu empobriment (endeutament, en la seva fase inicial) de les classes mitjanes, altre temps majoritàries en la nostra societat. També recordava que la ultradreta, xenòfoba i reaccionària, a França, tengué el millor brou de cultiu en les zones on la desindustrialització havia castigat els treballadors qualificats i ben remunerats. Tot plegat, sumat als advertiments sobre les negatives perspectives de la nostra economia basada en el creixement de la construcció, l'estancament de l'economia productiva i la manca de competitivitat de l'hoteleria, m'escarrufa. Ja hi ha estudis, poc publicitats, per cert, que auguren una inversió en els rànquings d'ocupació i la nostra comunitat, en menys de 10 anys, podria encapçalar les estadístiques espanyoles d'atur per comunitats. No ho dic jo, ho pronostica la consultora PeopleMatters. Ve a dir el mateix que, des de l'esquerra, s'ha dit sempre: el creixement basat en la construcció només afavoreix eturisme residencia, el que menys llocs de treball crea. Quines comunitats encapçalaran l'ocupació? EPaís Basc, Navarra i Catalunya. I ara demanau-vos per què i trobareu respostes circumstancials i d'altres d'estructurals. Entre les estructurals: allà governen o tenen forta presència dretes homologables a Europa (inclòs ePSC). Aquí governen els especuladors, les maniobres dels quals avergonyirien formacions com l'encapçalada per la senyora Merke, per posar un exemple d'actualitat. La dreta europea arrela en les classes mitjanes i les avecia. Aquí, es fa un discurs adreçat a elles al temps que se les empobreix amb la barra lliure als especuladors. No ho dic jo, ho diuen els cartells de les constructores...

l l l
Vos promet que avui a Sa Nostra hi haurà «El mal ejemplo o el enemigo interior» i no tendrà res a veure amb el que pensau: és una instal·lació de Joan Morey que s'inaugura en el Centre de Cultura. Havia pensat a no resoldre l'enigma tan aviat i deixar que més d'un s'enviàs aquestes paraules a la velocitat de la llum a la recerca de notícies sobre un altre sotrac en el Consell d'Administració de la financera. Però ni som tan xerec ni trob necessari afegir aigua al banyat. Especialment ara que sabem del cert que queda la pau dels cementiris, almanco per un any. EPD.