nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 20°
24°

La fi de la televisió

Fa pocs dies que vaig visionar -per enèsima vegada- un interessant documental del qual he agafat el títol d'avui i que data del 1996. Està dedicat a mostrar la magnitud dels canvis que les tecnologies digitals significaran per a la televisió, uns canvis que inspiren el títol, ja que la conclusió de tot plegat és que la televisió, tal i com encara avui és entesa, està destinada a desaparèixer. Ho he de dir, en molts d'aspectes, el documental no deixa de tenir un cert regust de ranci, tant per aquelles coses que allà es pronostiquen i que ja sabem que mai no seran, com per aquelles altres que encara esperam que esdevenguin realitat. Ocupa un lloc estel·lar, entre les darreres, la televisió a la carta, descrita per una lapidària frase del guru Negroponte que assegura que aviat no caldrà haver de veure les notícies de les nou a les nou. Tanmateix, el documental no augura l'autèntica fi de la televisió actual, la que ha de venir de la mà de l'adveniment de la televisió digital terrestre, un adveniment que, probablement, tampoc no serveixi de vehicle definitiu per arribar a algunes de les promeses encara no realitzades. En aquest sentit, per ventura convé dir que la preocupació i esforços que mostren productors i emissores tampoc no confereix grans dosis d'optimisme. Dit a l'engròs, sembla que ja s'han adonat que els canvis són importants, però encara no han trobat models de supervivència econòmica en el nou escenari i, per consegüent, no frisen d'arribar-hi. En tot això, mentre aquí comptam els milers de receptors de televisió digital terrestre que s'han venut les passades festes, a la fira-espectacle d'electrònica de consum que es celebra a Las Vegas el gener de cada any, la televisió ha tingut una de les principals quotes de protagonisme. I no ha estat ni per mor de l'alta definició, ni de la digital terrestre, ni res de tot això. El protagonisme ha vengut de mans de l'anomenada IPTV, la televisió per IP, el protocol de comunicacions que fa possible Internet. Imagenio seria una forma d'aquesta televisió, això sí, encara molt primitiva, però aquest nom d'iptv també serveix per a designar altres formes de televisió que ja són factibles i que semblen tenir molta acceptació i demanda, com per exemple la televisió per mòbil i, més en general, en aparells de butxaca, com els mítics Ipods d'Apple de tal manera que ara que tot indica que ara que ja ens havíem acostumat a veure molta de gent escoltant música amb uns auriculars posats, sembla que la propera onada serà de gent que escolta i mira pel·lícules amb els seus aparells portàtils, siguin aquests Ipods i similars o telèfons mòbils. Tot i que no són receptors d'iptv, m'hauran de permetre que em centri en els Ipods, entre d'altres raons perquè en tenc un i els puc parlar amb més coneixement de causa. Concebuts primer com a reproductors de música portàtils, han anat evolucionant fins a convertir-se també en reproductors de vídeo de butxaca, al voltant del qual les productores de continguts han trobat una nova veta de negoci, ja que és força habitual -als Estats Units- emprar serveis de subscripció per aconseguir els darrers episodis de les sèries favorites dels usuaris i poder-los veure a través dels seus Ipods, un serveis que els permeten aconseguir el vídeos -de forma legal- a través de la mateixa botiga «on line» de música d'Apple i que té per nom Itunes. Vagi per endavant que jo no estic subscrit a cap servei d'aquests, però gràcies als recursos que Internet posa a l'abast he aconseguit amb un tres i no res, programes -en codi lliure- que m'han permès de forma molt ràpida i fàcil convertir vídeos al format de l'Ipod i, així, poder tastar de primera mà que és tot això de la televisió ubiqua. No sé què diria Neil Postman, autor de l'inigualable assaig «Divertim-nos fins a morir», en el qual es lamentava com el discurs televisiu havia mediatitzat tota la nostra vida, si veiés cap on va tot això. Probablement, des de la seva fina ironia, somriuria convençut que, malgrat ell mateix, ho havia encertat de ple.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.