algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

Cañellas, Matas, els Simpson

Els mallorquinistes, els catalanistes, els regionalistes, els autonomistes, els federalistes, els sobiranistes i tots aquells, en definitiva, que defensen la terra i la cultura, donen símptomes d'haver perdut el nord. Així aposten per un estatut amb més competències (un disbarat!), així reten visites de banal cortesia a unes personalitats de la vida política que se'n riuen o menyspreen profundament els seus esforços en pro de la llengua catalana i de la cultura. Jaume Matas n'ha pres nota, de tot plegat, i accelera, en sintonia amb els dictats del carrer Génova, el desmantellament de tota l'estructura que ens identifica com a poble. Ens arracona la llengua, els costums, la memòria. Ens destrueix el paisatge, perverteix la convivència. Si el Partit Popular renova una vegada i l'altra la seva majoria parlamentària, amb vint-i-cinc anys que passin, les Illes Balears s'assemblaran més a Costa Rica que a les Illes Balears. Part de la gent nostrada, conscient de l'hecatombe que ens amenaça, gira la mirada cap enrere i invoca Gabriel Cañellas. Mai no havia anat tan errada. Cañellas actuava amb sentit comú, afirmen. Quin error! La generació actual de governants de dretes és fruit de la seva sembra. Repasseu la nòmina: Matas, Flaquer, Font, Cirer, Estaràs, Salom, Huguet, etcètera. Com aquell qui diu, la majoria d'ells es llevaren l'uniforme escolar per entrar en política. Eren uns xitxarel·los. Però don Gabriel els va veure amb possibilitats de portar a terme, tan aviat com maduressin, «la revolución pendiente». I no va equivocar-se. Qualsevol dia ens substituiran el Rei en Jaume d'en Clarasó per una de les escultures eqüestres de Franco que han retirat a la Península. Els cadells de Cañellas són decidits: així com la pensen, la fan. María José Frau és d'una fornada posterior a tots ells, però ha passat de poncella a rosa en el jardí de la Batllessa, de manera que coneixent el sant ja podem saber el miracle. És fina com el fideuí, «sa» nina. Talment com les figuretes de Lladró. La record vestida de faralaes a la Fira de Son Tril·lo i, sobretot, aferrada a les faldetes de la Batllessa, ja sigui a les processons, ja sigui a les torrades populars. Fins ara mateix, María José havia fet molt poques coses, la més rellevant de les quals era la de passar per caixa el darrer dia de cada mes. Tanmateix, d'ençà que és regidora no l'he perduda de vista, perquè intuïa que prest o tard faria parlar. No m'ha defraudat. Tan aviat com hem començat l'any, ens ha deixat entreveure la dimensió del món interior que atresora. Heus ací que li confien la responsabilitat de confeccionar els actes festius de Sant Sebastià, i substitueix el cercavila de dimonis i caparrots per un altre amb els personatges de la família Simpson. El mal ja és irremeiable. Pels carrers de Palma han desfilat Homer, Marge, el senyor Burns, Ned Flanders, Ruth Polines i altres espècimens sense sal ni esperit que ens encoloma la factoria USA. Motiu? La senyoreta Frau ha parlat clar: perquè els Simpson surten per la tele i tothom els coneix. Apa, doncs, què us pensàveu? Allò que no han aconseguit fer tres-cents anys de colonialisme com és ara allunyar el dimoni i el fum de l'imaginari popular, ho aconseguirà «sa» nineta de Lladró sense cap esforç. No sé si és pura de mena o un excés d'espavilada. En qualsevol cas, col·labora eficaçment a fer possible l'obsessió de Matas i del Partit Popular de convertir-nos en un poble sense referents, sense memòria, sense identitat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.