Gràcies, general Mena

Moltes gràcies pel fet de revelar-nos als ciutadans el seu pensament que, no ho dubt, és compartit per l'àmplia organització a la qual pertany. Si no fos així, ben segur que no hauria tingut la gallardia d'expressar-lo amb la contundència amb la qual ho va fer, durant la Pasqua Militar i en representació del rei, que com tots sabem és el cap suprem dels exèrcits i de l'Estat.

Gràcies, general, per haver-nos recordat als ciutadans que la casta militar és la garant del joc polític, que la Constitució és un bé inamovible, que la «unitat d'Espanya» està per sobre totes les coses, presents i futures. Gràcies pel fet de tutelar la nostra vida civil, de mantenir la fe inquebrantable d'Isabel i Fernando, de Felip V i Ferran VII, del Caudillo i el general Armada. Gràcies per haver-nos recordat que no queda exclosa la força de les armes per sobre dels pobles i la sobirania. Ja era ben hora de recordar-ho a tots aquests polítics bascs i catalans, representants d'un poble radical i errat de comptes, que les coses són com són, i que hi ha límits infranquejables. Ja era ben hora de recordar que hi va haver un 1936.

Gràcies, general Mena. La seva contribució als temps actuals és incalculable. Per sort per a vostè, els d'ara no l'afusellaran. Com veu, així (d'imperfecta?) és la democràcia.

Antoni M. Puig. Palma.