algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

Bàrbara Serra o una generació encara per descobrir

Dijous, víspera dels Reis, vaig rebre la notícia de la mort inesperada de Bàrbara Serra, una dona elegant, d'una cultura evejable i d'un caràcter fort, com el llenyam de la Vall de Sóller. L'he coneguda únicament el darrer any de la seva vida, però he tengut ocasió de percebre algunes de les notes que han fet part de la melodia de la seva vida. Les poques converses que hem mantingut, cordials i educadíssimes com pertocava a una dona de la seva classe, em van transportar sempre als escenaris dels anys vint, de la Segona República, quan el seu pare era batle de Sóller i membre d'Esquerra Republicana Balear; la repressió durant la Guerra, amb la condemna a mort del pare, la commutació posterior i el presidi; i la duresa que sofriren els vençuts durant la llarga postguerra. Avui, a punt de complir-se setenta anys de l'inici de la barbàrie fratricida, encara no s'ha fet justícia suficient a una burgesia mallorquina modernitzadora i republicana, i molts pocs han reivindicat aquella causa. Na Bàrbara servava bona part d'aquella memòria i l'ha transmesa als seus fills i néts. Aquests dies que he enllestit una biografia sobre Pere Capellà, militant també d'Esquerra Republicana Balear, rellegia una glosa del seu pare Llorenç Capellà Garí dita en plena postguerra, dins un cafè de Sant Jordi, en entrar dins el recinte un dels autors de la repressió al seu poble natal el mes d'agost de 1936. Voldria dedicar-la avui a na Bàrbara i la seva causa, però també a tot allò que ha donat sentit a la seva vida, malgrat la constatació de la victòria aparent de la misèria humana. Deia així: «Som d'una llenya robusta/ i tu blanc com sa figa flor,/ just te toc i fas es so/ d'una campana de fusta./ Per una causa injusta/ amenaçat m'he vist jo,/ però s'homo fort de cor,/ que de s'ànima està bo/ davant la mort no s'assusta».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.