La diferència entre el que diuen els economistes sobre els guanys que portarà la globalització i el que en diuen els polítics creix. El mes passat el primer ministre britànic, Tony Blair, va fer un discurs al Parlament de Londres dient que les negociacions de l'Organització Mundial del Comerç a Hong Kong aquest mes donaven l'oportunitat de «treure milions de persones de la pobresa». Segons George Bush, que parlava del tema a Brasília a començament de novembre, va dir que si aquestes negociacions van bé, «tres-cents milions de persones sortiran de la pobresa». Els beneficis, segons els polítics, són enormes. Llevar les barreres, les taxes d'importació i les quotes arbitràries, permetrà a tothom comerciar més. El problema és que els economistes que fins ara havien defensat la mateixa teoria i les mateixes xifres que els Bush i els Blair del món, comencen a modificar els seus càlculs. I els polítics no segueixen el seu exemple. Fa dos anys el Banc Mundial va dir que la globalització afegiria 800.000 milions de dòlars a l'economia global. Ara el Banc afirma que molts d'aquests possibles guanys s'han perdut pel camí i prediu que si tot el que era sobre la taula a Hong Kong es resolgués, el comerç mundial augmentaria devers 90.000 milions, poc més d'una desena part del que deia només fa dos anys. És evident que als polítics no els cau gaire bé aquesta erosió del seu projecte més ambiciós, que per a molts és l'únic projecte de política exterior creïble que tenien. Ara no els convé creure les previsions reduïdes del economistes. Si continuava així, en dos anys més què dirien aquests heretges: que la globalització es dolenta per a tots i redueix el creixement econòmic i crea pobresa? Només ens faltaria aquesta, deuen pensar. Algunes de les ONG que des de sempre han criticat la globalització tenen ganes de penjar-se una medalla, potser un poc abans d'hora, dient que les negociacions sobre el comerç global fracassaran ara perquè mai no hi ha hagut res a guanyar realment per part de la gran majoria de països.