Sovint encara se sent dirigents polítics parlar de la dicotomia entre Palma i Part Forana. Com si fossin dues realitats sociològiques diferents que tendrien comportaments polítics separats. Amb prou entitat la Part Forana com per justificar, per tant, estratègies «ad hoc». És una pura il·lusió. És com una mena de mite agroautoctonista que enterboleix el coneixement d'alguns polítics que així se mostren incapaços d'assumir la realitat actual, a bastament demostrada per les urnes. A tots els partits n'hi ha, d'aquests polítics. És ver. Ara bé, la diferència és que mentre en els opositors són la majoria dels dirigents, en el PP encara que ho puguin dir a vegades en el fons no s'ho creuen i actuen en conseqüència. En conseqüència amb la realitat.

I quina és la realitat? Doncs no és difícil veure-la. Dels 53 municipis de Mallorca, només 6 aporten gairebé el 70% del cens electoral. Són Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor a la badia palmesana, i Inca i Manacor. El que se pot denominar el Sis mallorquí, una unitat a efectes d'anàlisi de vot autonòmic. Si un partit ics tengués un fenomenal resultat electoral entre l'univers del 30% restant i foradant estrepitosament al Sis, la seva potència general a Mallorca seria minsa i a Balears quedaria com una força marginal. És molt difícil (impossible no hi ha res, clar) que passi, perquè si algú naufraga al Sis significa que va directe a la desaparició o, en el seu defecte, a convertir-se en anècdota. Per contra, sí és perfectament factible que un partit obtengui resultats mitjanament bons al Sis i tot i ser marginal o fins i tot sense existir a la inexistent Part Forana política restant, la seva força general a Mallorca el pugui convertir en peça clau per a la confecció de majories al Consell i, segons venguessin dades, al Parlament. La importància del Sis, doncs, no és que sigui molta. És que és quasi absoluta. Tanmateix, l'únic partit que ho té clar, això, és el PP.

Si el lector s'hi fixa, veurà que les grans obres d'infraestructures viàries que està executant a Mallorca el Govern del PP coincideixen amb el disseny d'afavorir els fluxos de vehicles entre cada un dels punts del Sis. Per què? Senzill: perquè cada un en relació als altres forma la xarxa per on passa el major nombre de persones amb vehicles públics i privats per desplaçaments personals, laborals i d'oci, així com les mercaderies que se distribueixen amb els vehicles comercials. És l'estructura bàsica del desenvolupament social i econòmic mallorquí intern. És això el que està potenciant el PP. I per molt que se pugui criticar quant als efectes urbanístics i mediambientals que implica (qüestió que a efectes analítics d'ara cal deixar a banda) el cert és que el que està fent el Govern suposa, asèpticament considerat des d'un punt de vista d'estricte major benestar material individual i/o empresarial i sense cap altra consideració, un progrés com mai no s'havia vist no només durant tota la història autonòmica sinó molt més enllà. De fet, considerant-ho domèsticament, i per tant fent abstracció de la comunicació cap a l'exterior, significa per a Mallorca quelcom que només se pot encadenar al salt cap endavant que suposà la posada en marxa del tren (1875) fins a la finalització del disseny pseudotriangular de la xarxa (1897), tant per la mobilitat com de potencial per a l'economia mallorquina que implicà. És el PP l'únic partit que té, doncs, una política per al Sis. Perquè sap que és aquí a on hi ha el 70% dels votants i que la raó del seu èxit ha estat precisament haver aconseguit capgirar-hi el vot (fa 12-16 anys hi perdia front a l'esquerra i nacionalisme, i ara guanya), i que per assolir el seu gran anhel, la majoria absoluta a Mallorca, li bastaria incrementar-hi un poc la seva força. Ja se veurà si assoleix l'objectiu o no. Però a fe que mai no s'havia vist un partit tan decidit a aconseguir quelcom, manejant els recursos que té a mà tan hàbilment i sense manies i demostrant que sap llegir a la perfecció la realitat: allà on cal actuar per aconseguir vots.

Mentrestant, no són pocs els dirigents de l'oposició que encara estan convençuts de l'existència de la mítica Part Forana com a entitat política per si mateixa, sense adonar-se que invertir en tal valor és com deia un famós economista clàssic: «costos creixents i rendiments decreixents», que és el que defineix una activitat econòmica terminal. I, pel cas, doncs...