El passat 5 de desembre, a migdia, Joana Estarellas Dolç, ciutadana mallorquina i funcionària de la Comunitat Autònoma, va ser maltractada per dos agents de la Policia estatal pel sol fet de adreçar-s'hi en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana. Quan la senyora Estarellas es va dirigir a dos agents de la policia en català, aquests li respongueren de mala manera que no l'entenien i la instaren a parlar-los «en espanyol».

Com que la senyora Estarellas va exercir el seu dret, reconegut per l'Estatut d'autonomia, de continuar usant el català, que recordam una vegada més que és llengua oficial i l'única reconeguda com a pròpia de les Illes Balears, amb funcionaris públics, els agents l'obligaren a anar a la comissaria per identificar-la i la retingueren sense permetre, ni tan sols, que fes cap telefonada. Segons conta la senyora Estarellas, durant el trajecte, els policies proferiren diversos comentaris de caire discriminatori i vexatori contra la llengua catalana i els seus parlants i a les dependències policíaques continuà el menyspreu contra la llengua catalana i contra la senyora Estarellas.

Aquests fets, lluny de poder-se considerar com a anecdòtics o aïllats, són una mostra de quina és la realitat quant a drets lingüístics que vivim a les Illes Balears. I no ho dic només per experiència pròpia. Hem de remarcar que no tothom té la coherència i valentia de no girar la llengua davant un funcionari públic (molt menys si aquest va armat) i dels que sí la tenen, molts no es poden permetre de denunciar-ho públicament. Pensem, per exemple, en un al·lot o al·lota menor d'edat a qui li hagués passat el mateix que a la senyora Estarellas. Son pare o sa mare l'haurien hagut d'anar a cercar a Comissaria i, probablement, no s'hauria escapat d'un parell de clatellades i d'un «qualque cosa mal feta deus haver fet». Desgraciadament hi ha molts precedents de l'actitud xenòfoba i supremacista dels agents policíacs que maltractaren i vexaren la senyora Estarellas. Tants, que si tenguéssim uns responsables polítics interessats de veres a defensar els interessos dels ciutadans i els principis democràtics, aquest cas no s'hauria produït. Si, per exemple, la senyora Cirer, quan era delegada del Govern espanyol, hagués fet cas de les denúncies que se li feren arribar en lloc de creure ulls clucs les versions al·lucinògenes que li cuinaven els responsables policíacs, ara els policies estatals anirien una mica més alerta a l'hora d'enfotre-se'n de la nostra llengua i d'humiliar els seus parlants, que, tornem-ho a recordar, són ciutadans al servei dels quals se suposa que estan els funcionaris-policies.

Esperem que el delegat del govern espanyol actual, Ramon Socies, que ha fet qualque gest de major sensibilitat cap als drets dels catalanoparlants, vulgui (i sàpiga) arribar fins al final en aquest cas. És a dir, que s'obri una investigació, es trobi els responsables d'aquest fet escandalós, humiliant i degradant i se'ls sancioni. I, sobretot, que estableixi els protocols d'actuació necessaris perquè els suposats servidors de la llei i l'ordre no passin per damunt de les lleis i provoquin desordre. En definitiva que prengui les mesures oportunes perquè els fets que ha hagut de viure la senyora Joana Estarellas no es repeteixin mai més. Crec que també és necessari i oportú destacar la valentia, l'actitud digna i exemplar de la senyora Estarellas, que ajuda que cap agressió a la nostra llengua i als seus parlants quedi impune. Entre tots hem de fer que cap agressió a la llengua quedi sense resposta.