A la fi, ahir, a la Puerta del Sol, Rajoy es llevà la careta i donà l'autèntica mesura del seu pensament: Los integrantes de nuestra nación no son las tierras ni la historia, sino las personas. Nos importan las tierras y la historia porque forman el marco de la vida y de las personas, pero el depositario de los derechos es siempre el individuo. Això és exactament el pensament d'Hernán Cortés o de Pizarro quan conqueriren Amèrica a sang i foc, destruïren les cultures autòctones i convertiren en cabrum aquelles civilitacions en nom de la salvació de les seves ànimes i que tots eren fills de Déu. L'«evangelització» deia que cercava la salvació de l'individu. En realitat, tot era una terrorífica comèdia. El que volia la tropa de Cortés i Pizarro era l'or, les riqueses, la suor i les terres dels aztecas i els quetxuas. I per damunt de tot, el poder per sobre a qualsevol preu. Els anihilaren la història i els foteren els seus països. Els reduïren a individus que els havien de llaurar els camps en aquesta vida per poder heretar després l'eterna.
Pel que es veu, Rajoy ha desenterrat el pensament Pizarro per deixar clar als catalans que ni Història, ni Estatut, ni terres, ni punyetes. Aquí l'únic que l'importa als dirigents de la tropa popular és el bilió de pessetes de suor catalana que se'n du cada any el centralisme, i que si poguessin els esborrarien un passat mil·lenari per convertir-los en individus, naturalment castellanoparlants, dòcils i submisos.
Convendria que els estrategues del PP fessin un esforç de formació teòrica i de projecte seriós de l'Estat espanyol per evitar que el seu líder continuï dient bajanades que condueixen aquest partit a un inevitable aïllament. Rajoy hauria de saber que des de la por i la negació no es construeix el futur.
