Amb aquest títol s'està celebrant una interessant exposició a la seu a Ciutat de la Fundació la Caixa, en el tan encertadament renovat edifici del Gran Hotel, una de les millors obres modernistes de Domènec i Montaner. De fet, l'exposició comença amb un espai dedicat al període preromà. Dins aquest primer espai destaca un bellíssim bust femení en terracota, del segle IV aC, trobat al Puig des Molins, a Eivissa, i que ens ofereix una magnífica representació de Tanit, la deessa púnica. També són notables tres guerrers en bronze, de tamany més reduït, dels segles IV-II aC, trobats a Menorca.
Per raons estratègiques i comercials òbvies, Roma necessitava controlar la integritat del Mare Nostrum. Així, Quint Cecili Metel conquista Mallorca l'any 123 aC i s'arriben a pactes amb Ebusus i Bocchoris (població situada entre Cala Bòquer i el Port de Pollença) i es funden noves ciutats portuàries: Palma i Pollentia, en les immediacions de l'actual Alcúdia. En definitiva, les illes passen a formar part de la Hispania Citerior, la capital de la qual és Tarraco.
Les peces d'aquesta època que resulten més impressionants són part d'un cap, una pota i una crinera de cavall, en bronze, del segle I dC, procedents de Pollentia, el que ens queda d'una gran estàtua eqüestre que, en la seva complitud o completesa, devia resultar realment espectacular; un cap extraordinari de Tiberi, en bronze, també del segle I dC, trobat a Maó -l'antiga Mago- i que procedeix de la Bibliothèque Nationale de París; i un August velat, un cap de marbre de finals del segle I, trobat a Pollentia, el qual, malgrat presentar danyades parts del nas i dels llavis, té una innegable maiestas. De Pollentia procedeixen també la part davantera d'un peu en marbre, d'un gran realisme i una estranya noblesa, com igualment, dues grans figures també en marbre i de mides una mica majors que les naturals, ambdues sense cap: una Matrona que crida l'atenció sobretot pel verisme amb el qual estan representats els plecs de la seva vestimenta, i un Togat de gran prestància. Se suposa que aquestes dues estàtues imponents estaven instal·lades en el Fòrum de la població i realment, havien d'ennoblir-lo força.
L'escultura romana resulta especialment admirable per la força dels seus retrats escultòrics, peces amb una força i un realisme especials, que traspuen la personalitat dels personatges retratats. A la primera planta trobam un cap d'Ancià, en pedra calcària (segle I aC / I dC) que, malgrat estar una mica erosionada la pedra, transmet plenament una força viril i assenyada. Realment, hem d'admirar com eren capaços de combinar o conjugar el realisme més natural amb la venustat i l'aticisme més colpidors.
Un objecte trobat recentment en unes obres en les immediacions del bastió d'en Berard -i que es va donar per desaparegut en estranyes circumstàncies- és una petita llàntia de ceràmica amb la representació de la menorah, el canelobre de set braços de la cultura jueva.
Del període final de la presència romana són també tres laudes sepulcrals en plom amb una mateixa inscripció hebraica, trobades en un conjunt funerari a Ses Fontanelles, a Santa Maria del Camí, sense parangó a la resta de Sefarad.
Encara que no ho sembli, també som hereus del món clàssic. Encara que no paresqui, Cavorques ha estat o va esser romana. Una visita al que va esser el Gran Hotel ens convencerà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.