L'informe d'Exceltur deixa les coses molt clares: o es limita la construcció a les zones turístiques o la pèrdua de la qualitat de l'oferta serà imparable. I si aquest raonament és vàlid per al conjunt de l'Estat espanyol, molt més ho és per a Mallorca, on a la pressió urbanística s'hi ha d'afegir l'escassesa de territori i una planta hotelera en part obsoleta. És una situació molt difícil. És lògic que els empresaris reclamin que a les àrees on es troben les gran platges es doni absoluta prioritat al turisme, font de riquesa i de creació de llocs de feina. Però també hi ha el problema institucional. Per fer front a les seves enormes despeses, els ajuntaments costaners es veuen obligats a atorgar més i més llicències de construcció, que és la fórmula més senzilla de recaptar doblers. La solució només pot passar, però, per frenar l'urbanisme desfermat i per la reconversió i l'esponjament de les àrees més degradades. Per assolir-ho són necessaris grans suports públics. Seria convenient que el Govern central entengués que la seva implicació és essencial. En tot cas, també manca un clar compromís per part hotelera: que quedin aquí a invertir i a modernitzar i que no pensin en el Carib com a única solució. L'ajuda pública i el fre a la construcció han d'anar de la mà del compromís empresarial de mantenir la seva fe en productes com Balears. Si aquest optimisme hoteler es produeix, tard o d'hora arribarà la més que necessària reacció pública.