Demostrat per activa i per passiva que l'altruisme en política no existeix, basta esbrinar qui paga favors per a saber qui promovia les accions. En concret, l'acció del trànsfuga Thomàs només té dos beneficiaris clars, la família Nigorra i ePP -de Calvià, en particular, i de Balears, en general-. Si el PP no va promoure la fellonia ni la cercava ni n'estava interessat, el felló pot quedar-se amb el seu escó però sense més ingressos de la política que els que li corresponguin com a regidor i els que li atorguin els dirigents del seu partit. En el cas que el seu partit sigui el PP, serà normal que li agraeixin la tasca amb una plaça de qualsevol cosa sempre que sigui de lliure designació, o de partidista designació per ser més exactes. Una plaça o dues, que la dona també rebia el sou per pertinença a Unió Mallorquina i no tenim notícies de divorci militant en el tàndem transfugat. Però si el seu partit és el dels Trànsfugues S.A. les possibilitats de guanyar-se les garroves amb el carnet es redueixen dràsticament. Clar que el PP no és l'únic beneficiari de la rebel·lió de l'exmilitant uemita: hi ha la família amb més terrenys susceptibles d'urbanitzar de tot Calvià, la que ha estat clarament al costat o al darrere de l'estratègia popular per a enfonsar la batlessa Nájera i tot el seu equip socialista. (Nota: el propietari del Galatzó té més metres quadrats, encara que quasi la totalitat són protegits, per ara.)
l l l
Quan qualcú fa una passa com la del trànsfuga Thomàs o té les espatlles cobertes o és un perillós suïcida o l'han enganyat. No consta que el funàmbul conductor d'ambulàncies tengui massa recursos fora dels que li procurava el partit. Potser, a hores d'ara, el se barallen caçatalents a la recerca de l'executiu desconegut, donada l'empenta i la decisió demostrades, potser. Però també podria ser que les espatlles els hi cobreixin els beneficiaris del seu vot: prest ho sabrem. Entre la majoria dels mortals, almanco d'aquesta contrada, els fons d'emergències donen per poc: alguns poden passar un parell de mesos sense ingressos però el comú dels habitants d'aquesta terra hipotecada comencen a suar si devers dia 10 encara no n'han arribat de nous. Així que prest sabrem qui li deu el favor o si l'altruisme ha arribat a Calvià talment arribà Teresa a Calcuta: amb el cel com a únic benefici possible.
Pagui qui pagui els comptes del felló, UM ja no pot fer calaix electoral per la zona. El valor de la seva política cotitza a la baixa i es passarà la legislatura amb l'ai al cor: a qualsevol moment, mentre el trànsfuga mantengui intacte el seu dret a vot en els plenaris municipals, potser anecdòtica l'opinió del regidor que els queda, per moltes àrees que suposadament domini. A efectes d'opinió pública, ni el nin aveciat que s'entreté fent de batle ni ebanyut consentit (políticament parlant) del cap de llista uemita han quedat com a primeres espases de la política: o no saben o no se n'adonen o són incapaços o són les teresetes més versemblants mai vistes. Poca cosa per ser votat.
