Despús-ahir el plenari del Consell habilitava el governet per posar en marxa una nova televisió pública. Per unanimitat. En aquesta terra tot va igual. Quan era el moment, per ser relativament assequible des del punt de vista de l'interès de la butxaca, la coalició PP-UM no volia cap televisió pública. Ja fa molts anys que l'aleshores conseller de Cultura, Francesc Gilet, ho despatxava, lo de la possibilitat d'una televisió autonòmica, amb l'argument, tan simple com contundent, i d'una sinceritat per agrair -ara impossible en un polític-, que «és políticament indesitjable i econòmicament inviable». Ha plogut, des de llavors. Ara toca televisions. No una, no. Nosaltres no ens hi posam per tan poc. Primer, IB3. A gastar-se el Govern la pasta de tothom amb la jugueta del PP. I si el Govern fa quelcom, ja se sap que el governet d'UM del Consell no pot ser manco. Així que televisioneta s'ha dit. Més doblers públics tudats que no aniran a parar allà on són necessaris. I espera't. Perquè si el Consell mallorquí té la seva, no seria estrany que a Menorca i Pitiüses no se volguessin quedar endarrere. Quatre, per falta d'una. A no ser que Formentera tengui el seu consell. Que naturalment, en aquest cas, també tendria el dret -deu estar reconegut per l'ONU- de posar en marxa la seva particular televisioneta. De cap tele, quan d'altres en posaven en marxa una, passaríem a cinc, quan els altres segueixen amb la mateixa. I què vols. Som així. Alegria amb els doblers de tots. Ja se sap: com ja va dir el cap espiritual del Pla Terminator de Mallorca de PP-UM, don Jaume Matas, el passat octubre en el Parlament, «el que és de tots no és de ningú». Idò tu, si els doblers no són de ningú, tira milles, i a fer teles per un tubo s'ha dit. Tantes en vulguis.
La decrepitud política balear en general i mallorquina en particular no pareix tenir fons. Ja s'explicava en una altre article en què consisteix això de la polèmica de les televisions locals que han quedat fora d'ordenació del futur digital. Tot se redueix que a una tele local privada pro PSOE, el Govern de Matas no li donà llicència d'emissió digital. Legalment, per tant, havia de tancar abans o després. Els socialistes, als quals això de les teles, encara que siguin teletes, els du venuts -bé, ben pensat i en realitat tant com a tots els altres- començaren a punyir a Madrid per veure si TVE podia donar més empenta al canal regional per usar-lo contra IB3 i alhora meam si hi hauria forma de sortejar la liquidació de la tele local amiga. Era el moment en què -cap a principis d'any- na Maria Antònia Munar estava la mar de mosca amb en Matas. Tant al PSOE com a UM els va convenir ficar-li un dit dins l'ull televisiu al Govern balear. S'inventaren una esmena a la llei de televisions digitals terrestres perquè els consells i cabildos en poguessin tenir, a posta pel cas d'UM. Al govern nacional ja li anà bé. El guió quedava escrit. La tensió entre PP i UM aniria «in crescendo», arribaria la ruptura i el Consell esdevendria -com va ser entre 1995 i 1999- el contrapoder al Govern de Matas. I com que se tracta, ara, d'un Executiu amb tele pròpia, com no havia de tenir el Consell la seva respectiva. Faltaria més. Entre una cosa i l'altra, idò, que la jugada amb voluntat maquiavèl·lica estava en marxa. Quan arribàs el moment, el plenari del Consell aprovaria la posada en marxa de la tele anti-PP amb el vot favorable de PSOE, UM, PSM i EU-Verds. I, clar, amb el negatiu dels conservadors. La futura tele neopactoprogressista donaria cabuda a la prosocialista local al·ludida abans, i així i en combinació amb la disciplinada TVE-B, les forces del bé tendrien el seu particular aparellet mediàtic televisiu per enfrontar-lo a la nau capitana de l'esquadra mediàtica de les forces del mal, IB3.
Tot seguí el guió fins que dilluns passat resultà que s'aprovà la teleta per unanimitat. O sigui, el PP també s'apunta a la nova antena. En poques paraules: no ens bastava una aberració, que n'haurem de pagar una altra, i com a mínim. Però UM tendrà la teleleta que li ha regalat el PSOE i que al capdavall el més probable és que acabi essent un afegit que el PP sumarà a la de veres que ja té, i que ja d'entrada no servirà pel que els socialistes pensaven que serviria. Tot plegat, si no fos tan irritant, per car, seria com per fer-ne una panxada de riure.
