L'avanç palestí

La retirada definitiva de Gaza és tot un símbol de l'avanç de la causa palestina i del seu reconeixement arreu del món. Lluny queden aquells vertiginosos sis dies de 1967 en què l'Exèrcit israelià, comandat per Moshe Dayan i Isaac Rabin, deixà bocabadat el planeta en una operació llampec que dugué les seves forces fins a Suez per un costat (ocupant la franja de Gaza), als alts del Golan per l'altre i, com a símbol del seu gran èxit militar, ocupà el Jerusalem antic i arribà a sang i foc fins al Mur de les Lamentacions. Egipte, Síria i Jordània reberen una humiliació terrible i es creà una imatge d'imbatibilitat de les forces israelianes. A més, Dayan i Rabin eren antics veterans de l'Exèrcit britànic en la lluita contra el nazisme. En aquells anys 60 l'opinió pública estava amb els soldats d'Israel perquè ja era plenament conscient de les massacres comeses pels nazis contra els jueus en els camps d'extermini en la dècada dels quaranta. Però els pobles, amb tenacitat i el coratge cívic, poden llaurar el seu futur en les circumstàncies més adverses si estan units. Els palestins, quasi sense recursos, prosseguiren la seva lluita i guanyaren la més important de les batalles: l'opinió pública, i nombroses cancelleries començaren a girar en part a favor seu. La seva pressió i sacrifici de dècades no ha estat inútil. El potent Exèrcit d'Israel recula per les pressions que ara arriben de Washington davant homes sovint desarmats però disposats a immolar-se si fa falta. Ara resta saber quant de temps durarà l'actual equilibri i si arribarà la pau al Pròxim Orient. És molt difícil que això passi, però almanco Israel ja entén que la prepotència no el du enlloc.