Qualcú més?

Hi ha dies que un voldria ser qualsevol cosa menys el que és. Cert que tampoc sabria molt bé com definir-me i només sé que som espanyol per obligació, periodista per vocació i d'esquerres per convicció, i les tres coses trontollen. La desgràcia de l'helicòpter caigut a l'Afganistan encara és calenta i plena d'incògnites i ja hi ha enquestes per internet en què es demana si el govern espanyol és o no és culpable de la mort dels 17 militars. Quan l'he oberta per primera vegada només havien passat 12 hores des de l'estavellada i ja hi havia més internautes convençuts de la culpabilitat del govern que dels que no li trobaven. Si fos un accident, ens torbarem a saber si podia haver-se estalviat amb més recursos tècnics, econòmics o humans. Si, pel contrari, moriren a causa d'un atac, haurem d'esbrinar si fallà la intel·ligència militar, els sistemes de control per satèl·lit o qualsevol altre error en la cadena de comandament i de responsabilitats. Fins el moment sabem que la missió de l'OTAN en aquelles terres compta amb el suport de l'ONU i el destacament espanyol hi anà després d'un innecessari però convenient vistiplau parlamentari. Per altra banda, la gestió de la crisi per part del govern intenta no caure en errors anteriors i, en primera lectura, no presenta gaires esquerdes. Aleshores, com es pot opinar sobre responsabilitats sense caure en la més vergonyosa irresponsabilitat. A dia d'avui, només els militants d'Esquerra Unida poden recordar-nos que els seus representants ja havien dit que no se'ns hi ha perdut res per aquella contrada i que la intervenció militar només serveix per apedaçar el terrabastall ianqui a la zona i encabronar més els ànims d'islamistes radicals i nacionalistes oportunistes. La resta de parlamentaris trobaren convenient que soldats occidentals lluïssen poder en forma de sofisticació i armament per entre les misèries locals. Francament, fa oi ser membre d'una comunitat caïnita on res té altre valor que el d'ús en la lluita partidària.