D'aquí tres setmanes començarà a emetre IB3 en programació regular. Enrere quedarà el mig any de proves i totes les polèmiques que han acompanyat aquesta empresa del govern de Jaume Matas d'ençà que anuncià la intenció de posar-la en marxa. A reserva de què ens oferesqui la televisió a plena marxa, se poden ara avaluar quines de les suposicions inicials s'han complit i quines no. Entre les que no s'han complit excel·leix l'idioma. En general, l'ús que fa la televisió del català és correcte. Almanco pel que s'ha vist fins ara. Altra cosa serà el moment en què arribin les sèries de ficció. Si l'antecedent, la horripilant «L'Amo de Son Quint» emesa l'1 de març passat, ha de ser la norma, els defensors de la correcció lingüística se posaran les botes de criticar. Emperò una cosa s'ha de dir, respecte a la cosa aquesta. Les opinions, que servidor pensava que serien unànimes en considerar-la una vergonyosa mostra d'ús indecorós d'un dels nostres idiomes, no varen ser tan dolentes entre no poca gent. De gent diguem-ne del carrer, dels bars, de gent corrent en fi n'hi hagué bastant que no trobà cap motiu d'escàndol sinó més aviat tot el contrari. No sé si qui així opina és una majoria dels que la veren o no, no ho sé, però sí que existeix aquest corrent d'opinió segons el qual «està bé que a sa tele nostra se xerri com xerram». Incloses les aberracions lingüístiques, se'ls demana. I et contesten que sí. En fi. Vull dir que per ventura aquells que tot d'una donàrem per fet que tothom sentia la mateixa vergonya que nosaltres, en ser atacats a les oïdes per l'aberrant «idioma» d'aquella cosa, anàvem un poc errats de comptes. Bé, ja veurem què passa. Amb el castellà, no hi ha hagut sorpresa. IB3 aposta per enganxar audiència, a l'estil del Canal9 a la Comunitat Valenciana, amb sèries i pel·lícules comprades del fons de la FORTA en castellà. No debades el canal valencià se veu més que TV3 a Balears, i és aquesta una de les línies estratègiques de la direcció de la televisió balear. Enganxar gent amb pel·lícules que en castellà tenen assegurada més audiència que no si s'emeten en l'idioma que a més de la meitat dels balears els sona a estrany, mentre que la resta no té majoritàriament cap inconvenient a consumir amb la llengua que se'ls hi dóna. Respecte de les acusacions de manipulació, doncs sí se confirma el previst. Si més no pel que jo he vist dels informatius, la forma en que se cuina la informació i se serveix és clarament a favor del govern, i per tant del PP. Això, al marge de ridículs inventaris de temps d'aparició d'uns o altres, que un bon manipulador pot complir segons proporcionalitat i tanmateix afavorir qui vulgui. De la mateixa manera afavoriria IB3, val a dir-ho, a qualsevol altre partit que estàs en el lloc dels conservadors. Totes les televisions públiques manipulen en favor del partit de govern. Des de TVE -inclòs amb la xorrada del pla que suposadament l'ha d'independitzar del control polític-, fins a IB3, passant per TV3, Canal9 i totes les demés, no n'hi ha ni una que no manipuli. És curiós observar com alguns dels que més critiquen per manipuladora IB3 li exigesquin que «faci país»: o és que «fer país» no és manipular? Com se veu, això de la manipulació va segons te toqui: si la fas, no n'hi ha; si la pateixes, és una monstruositat. En fi, la millor televisió pública és la inexistent. Però pareix que això és un somni irrealitzable. Finalment, vista en algunes ocasions l'emissió durant aquests mesos, el que pareix demostrar IB3 és la voluntat -veurem si la confirma a partir de setembre o no- de no ser subsidiària de cap altra. És motiu de sincera congratulació. Fins ara la suposició generalment acceptada era que no hi havia pressupost per fer una televisió autonòmica competitiva. I que, per tant, calia acceptar la submissió a alguna forana. La catalana. El govern balear, tanmateix, ha posat les bases per demostrar que no és així, i que no cal tenir complex provincià televisiu. Que amb les limitacions lògiques se pot disposar també a Balears d'una televisió genuïna i no subsidiària de cap altra. Agradarà o no, però com amb les autopistes, és una nova demostració que Jaume Matas és un polític certament eficaç, quan s'hi posa i amb allò que l'interessa. I novament posa a la seva competència política davant del mirall que la retrata com a inepta per no haver sabut posar en marxa el seu propi model televisiu quan tengué l'ocasió.