Amb raó diuen que no hi ha com desmentir qualque cosa per constatar, precisament, el que fins aquell moment era només un rumor, una suposició o un fet que ja anava de boca en boca. Una cosa similar sembla que passa amb els turistes i les dades oficials perquè mentre el Govern insisteix en recuperacions «espectaculars» gràcies a l'èxit i l'encert de les seves polítiques promocionals, la realitat a peu de costa és una altra de molt diferent. Per això quan responsables de turisme bravegen de l'increment del turisme alemany, una no s'explica l'aspecte casi desolat que durant la primera quinzena d'agost han presentat moltes zones del llevant de Mallorca, llocs tradicionalment de turisme alemany i d'elevat nivell adquisitiu. Basta una passejada a les set de l'horabaixa per terrasses d'aquest litoral per comprovar la versatilitat de les xifres. I és que l'estadística és una ciència sens dubte agraïda amb qui la maneja, basta a cercar la font adequada, el càlcul més convenient i ens surten fins i tot recuperacions casi miraculoses. Si a l'enginy de les xifres li afegim uns empresaris turístics disposats a callar -a callar passi el que passi, no sigui cosa que la gent se n'adoni que al cap i a la fi tant és un polític que un altre, perquè el que falla és el model-, l'equació ens surt més que rodona. I així ens trobam en un nivell teòric que ens diu que hem tengut un bon estiu i amb altres realitats com la d'aquell hoteler del Llevant que en petit comitè reconeixia que havia salvat els mobles en el darrer moment gràcies a una oferta a la baixa que li ha suposat l'entrada de quatre-cents espanyols. Basta amb una ullada per internet per adonar-se de la diferència de preus en un mateix establiment. De fet, particulars comenten com s'han pogut allotjar en bons hotels de Menorca i Eivissa reservant per internet a la meitat del preu que per telèfon li oferia la central de reserves del propi hotel. Després que no diguin dels avantatges de les noves tecnologies. Operacions més que lògiques si tenim en compte les despeses que té un empresari turístic per posar només en marxa la temporada, si a més aquesta és un fracàs i no dóna ni per cobrir les despeses la cosa acaba pintant d'allò més malament. Llàstima que tota aquesta frustració econòmica i laboral no ens serveixi per posar les cartes damunt la taula i cercar possibles solucions al marge de polítics i polítiques oportunistes que només cerquen penjar-se medalles i anomenar culpables amb nom i llinatges. No és hora ja de passar de l'etapa infantil?