L'ase balear és un dels ases més ben preservats d'Europa. És un animal singular i d'unes característiques destacables que el feren en el passat molt útil, en especial per a la producció mulatera. És el mateix animal, o molt similar, que l'ase de Catalunya. Ara els automobilistes catalans i mallorquins, amb una sana mostra d'ironia, l'han elegit com a símbol identificador contraposat al rabiüt brau de lídia.
Se suposa que l'ase és un animal fort, resistent, caparrut, sacrificat, de poques exigències, capaç de fer el treball més dur. Identificar-se amb l'ase, ni que sigui simbòlicament, ja és tot un programa.
Els ases domèstics deriven de l'ase de Núbia que encara ara habita en estat salvatge les regions subdesèrtiques del Sudan i Abissínia. A Europa l'ase és conegut des del Neolític. L'ase domèstic sembla que procedeix de la Mediterrània Occidental, d'on es va estendre pertot arreu. Se'n distingeixen dos grans grups racials: un grup europeu de perfil recte (el català i el balear, el gascó, el Kentucky, el Poitou, etc.) i un altre grup de perfil convex (l'africà, el cordovès, l'egipci, l'italià, etc.). Rossell i Vila ja feia observar, l'any 1919, la proximitat entre la raça asinal de les Illes Balears i la de Catalunya.
L'ase balear és un animal molt rústic, de temperament nerviós i de gran fortalesa física. El tipus general correspon a un animal estirat i esvelt. El color de la capa és negre pansa, amb degradacions blanques i grisenques voltant els ulls, el morro, l'espai intermaxil·lar, el pit, el ventre, la bragada i les aixelles.
Fou molt abundant a les Illes Balears en el passat. El bestiar mular de les illes ha estat molt apreciat en diverses èpoques. Diodor de Sicília (segle I aC) escrigué sobre Menorca que «nodreix molta i variada ramaderia, principalment muls de gran alçada i extraordinaris per les seves forces». Se sap que en època islàmica se n'exportaven cap a Al-Andalus. També està demostrada la participació d'aquest animal gran i gros en la conquesta de l'oest americà. En el segle XIX se n'exportaven, per compte de mercaders anglesos, quantitats importants amb destinació al port de Nova York. En el segle passat la població balear d'ases patí una forta davallada derivada de la pèrdua de les utilitats tradicionals que tenien. En el darrer quart del segle XX ja s'havia arribat a la quasi-desaparició de la raça. De fet, en el cens de 1980 se'n localitzaren tan sols cinc mascles i unes vint femelles.
La tendència a tornar a valorar les poblacions tradicionals d'animals també va beneficiar el nostre ase. Es va crear l'Associació de Criadors i Propietaris de Pura Raça Asinal Mallorquina, que ha fet una bona feina de preservació i divulgació. Amb l'obtenció del llibre genealògic de la raça, l'any 2002, s'ha pogut iniciar una fase expansiva, molt positiva per a la cria en puresa d'aquests animals. A l'actualitat hi ha uns 150 animals registrats en el llibre, d'acord amb les dades de l'Associació de Criadors.
Però la pèrdua de l'ús social d'una raça representa sovint la seva desaparició. En el cas de l'ase la seva utilitat social ha d'anar lligada a la gestió racional dels recursos de la garriga i el bosc, en combinació amb altres espècies d'interès ramader. El pasturatge dels ases és una eina de gestió d'unes zones de garriga que tradicionalment eren netejades periòdicament per la feina d'eixermadors i llenyaters. La gran quantitat de biomassa acumulada exigeix models novedosos de gestió si no es vol anar a parar a la intransitabilitat i als incendis devastadors. L'ase és molt adequat per a viure amb escassos requisits de la vegetació silvestre que altres espècies no poden aprofitar. La utilització de l'ase mallorquí és indispensable en la gestió de grans espais forestals. De fet, la seva presència no és competitiva amb les ovelles. Fins i tot en facilita el seu pasturatge. Per tant, la seva presència és d'utilitat.
Un animal tan especial, amb tanta d'història, tan lligat a la cultura popular tradicional, bé es mereix sobreviure a aquesta Mallorca postturística que amenaça de fer net de tot quant ens ha caracteritzat en el passat.
