Ja es dilueix la proposta

La promesa dels vuit països més rics del món de reduir el deute que penja sobre alguns dels països més pobres del món ha durat molt poc. No és que l'acord aprovat fa qüestió de dies a Escòcia, i anunciat davant les càmeres del món per Tony Blair, Gearge Bush, Jacques Chirac i altres, hagi naufragat. Però ja ha sortit més d'una veu per dir que allò que es va anunciar no funcionarà i que s'ha de repensar ja que pot fer més mal que bé i crear dilemes morals. L'autoritat que concentra els dissidents, cosa tristament previsible, és el Fons Monetari Internacional. El representant belga a l'entitat, amb seu a Nova York, Willy Kierkens, ha dit que no s'ha d'anul·lar cap deute sense més, com es proposava, sinó reduir l'ajuda a beques, cosa que permetria als països que fan la concessió de controlar, o almenys influir, en la política dels paisos pobres en qüestió: demanaria al govern que rep la beca que reformi les seves lleis i canviï algun aspecte del govern del país. No complir amb les demandes, segons Kierkens, resultaria la retirada de la beca. Això de simplement anul·lar deutes, diu, no permet obligar-los a reduir el problema de corrupció i mala gestió en general. Les normes de govern i les directrius econòmiques que els països haurien de complir segons Kierkens són, és clar, les que dicta el Fons Monetari Internacional. Llàstima que el FMI no tengui una reputació més bona pel que fa als efectes de les seves recomanacions als països pobres: