La reforma de la UE ha de continuar

Els francesos i els holandesos varen votar en contra de la Constitució europea però, com en la majoria de referèndums, no se sap què voldrien en lloc del text que es proposava. Han dit que no a aquest text, però no s'indica què s'ha de fer en el seu lloc per millorar el funcionament d'una Unió Europea que comença a tenir problemes per avançar. En molts referèndums un resultat negatiu normalment no seria un problema. En molts casos una votació en contra simplement vol dir que tot continua igual. Els suïssos, per exemple, que són molt aficionats als referèndums, han rebutjat entrar a la UE moltes vegades, i no ha estat mai l'origen d'una crisi. Els suïssos diuen no a la UE i tot es manté igual. El cas de la constitució europea és una mica distint, ja que malgrat el rebuig de la constitució res no pot continuar igual. No podem no reformar la UE ja que les institucions deixaran de funcionar: en la seva forma actual estan pensades per quan eren una dotzena de membres, i ja som el doble. Aquesta constitució havia de resoldre alguns dels problemes que es preveu que s'agreujaran ara que som vint-i-cinc estats. La constitució havia d'evitar el col·lapse de l'administració europea. Havia de facilitar l'aprovació de propostes per majoria simple dels estats membres. En la reforma s'havia de limitar les decisions que es prenen per unanimitat, sistema massa engorrós en la UE engrandida. La nova constitució havia de crear la figura del ministre d'Exteriors europeu, per evitar desastres diplomàtics com la reacció europea davant la llavors imminent invasió d'Iraq. La constitució havia de resoldre problemes que es començaran a notar cada vegada més. Si la UE ha estat una entitat poc àgil fins ara, no és res comparat amb el que pot esdevenir. Els francesos i els holandesos han dit que no a la constitució, però caldrà decidir com resolem la ineficàcia de la UE que adreçava? Per això no es permetrà que el No sigui la darrere paraula sobre la constitució.