El Reporter Tribulete va acudir a la seva cita setmanal amb la batllessa de Palma. En el bloc de notes portava apuntat un sol tema: la indignació d'ella i de Rogelio Araújo pel fet que un portal d'internet de la Generalitat, destinat a promoure la figura de Joan Miró, establís un enllaç amb la web de la Fundació Pilar i Joan Miró. Catalina Cirer va sortir a rebre'l a la porta del despatx cridant oé, oé, oé, oé,,,! A continuació mantingueren l'entrevista següent:
Periodista.- Senyora Batllessa, fa més d'una setmana que va acabar la lliga.
Batllessa.- Però ses coses bones tenen vuitena. Que no deia es president des Levante, que noltros baixaríem? Idò, ges! Toma castaña.
Periodista.- Donya Catalina, moderi el llenguatge.
Batllessa.- Potser tenguis raó. Vulgues no vulgues es directius des Levante són d'en Saplana, i si són de n'Eduardo no poden ésser mala gent.
Periodista.- Per què estima tant els valencians i tan poc els catalans?
Batllessa.- Això no és cert. Bé que el me mirava de joveneta a en José Guardiola! Però aquests catalans d'ara... Mira, ja sé que en Franco era un dictador, però dic jo que devia tenir també ses seves coses bones...
Periodista.- On vol anar a parar, Batllessa?
Batllessa.- Que qualque motiu devia tenir per a atupar-los, als catalans. Tot d'una que els deixen anar a lloure tornen rojos i ho volen tot.
Periodista.- Per què diu això?
Batllessa.- Que no has sabut sa darrera polissonada d'en Maragall? No m'hauria encès més aviat si hagués duit es vestit de fenàs. Ara mos vol tots catalans!
Periodista.- Cap problema, Batllessa. Així vostè podrà fer-se sòcia de l'Espanyol.
Batllessa.- Ni t'ho pensis. Jo som del Mallorca des temps de n'Avespa. N'Oviedo pegava paparra a sa pilota i si feia gol, au, tots ets aficionats cantant Sor Tomasseta. Sa primera vegada que m'hi vaig trobar, em va venir un sofoco, allò de s'emoció, que semblava que m'acabaven de coure a sa fornal.
Periodista.- Tornem a Maragall.
Batllessa.- No en vull saber res. És talment en Bayo.
Periodista.- En Bayo va desembarcar a Portocristo.
Batllessa.- I ell mos ha obert una finestreta a sa Fundació Miró...
Periodista.- Tant se val. Som a l'estiu, i el corrent d'aire no constipa.
Batllessa.- Tribulete, tu vas de broma i jo no. Periodista.- Potser. Vol dir que no en fa un gra massa de tot plegat?
Batllessa.- Que t'has fet d'en Carod, tu? Que t'agradaria que un veïnat que no mires de cara t'obrís un portelló en el corral per entrar a ca teva?
Periodista.- Vostè no mira de cara el senyor Maragall?
Batllessa.- Només perquè el protocol m'hi obliga. Però si el tengués de veïnat, no el deixaria guaitar a ca meva ni pes forat des moix.
Periodista.- Senyora Batllessa, el portal d'Internet de la Generalitat, únicament pretenia facilitar informació als internautes sobre els espais Miró.
Batllessa.- De la Fundació ja n'informam noltros. Si no la visita més gent la culpa no és nostra.
Periodista.- Idò de qui és?
Batllessa.- De ningú, perquè s'ajuntament fa més que no pot. Ara bé, don Joan tenia lo seu, perquè ho pintava tot d'aquella manera... Tanmateix, jo i en Rogelio hem pensat fer qualque cosa per aconseguir que hi vagi més gent.
Periodista.- Em digui que han pensat?
Batllessa.- Obrir en el recinte una botiga del Mallorca. Així els papàs poden anar-hi a comprar als nins una camiseta de n'Okubo i de passada veuran ses coses de don Joan.
Periodista.- Maragall...
Batllessa.- D'en Maragall no me'n parlis. Afortunadament en Rogelio li ha parat es peus. En Maragall se creia que a s'ajuntament de Palma no hi havia cap homo.
Periodista.- Què vol dir?
Batllessa.- Que un ajuntament és com una casa, si no hi ha un homo que tregui pit, tothom se creu amb dret a entrar fins al corral sense donar el bon vespre. I en Rogelio ha dit uep, na Catalina comanda, però si qualcú se'n vol aprofitar perquè és una dona, cuidado, que aquí estic jo. Res de Països Catalans.
Periodista.- Ha estat contundent?
Batllessa.- Més que en Titoi.
Periodista.- I coherent?
Batllessa.- Què vol dir?
Periodista.- Què ha fet de bo, el senyor Araújo, per la cultura?
Batllessa.- No ha fet molt, perquè té una família i una pila de compromisos. Però ara subvencionarà un curs de sevillanes per als pensionistes.
Periodista.- Em digui senyora Batllessa, ha signat el manifest a favor de la lectura i dels llibres?
Batllessa.- Ja ho crec. Quan em demanen que doni suport a una causa justa, no m'hi neg mai. Hem d'apoiar es llibres, perquè sense un bon llibre cap botiga podria dur sa seva comptabilitat.
Periodista.- I què en farem amb el manifest?
Batllessa.- Jo som partidari d'anar-lo a oferir en processó a la Mare de Déu de Lluc. En ésser allà, cantam una salve o una missa rossiera i llavors feim un bon trempó a l'esplanada. Hi aniria una gentada. Com que seria un acte apolític, estic convençuda que fins i tot el senyor Murgui s'hi sumaria.
Llorenç Capellà, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.