La targeta i el príncep

S'ha de reconèixer que Jaume Matas dóna cinquanta voltes a Antich en cops d'imatge. Ahir regalà la targeta verda d'honor al príncep Felip que, per altra banda i d'acord amb el seu càrrec, entra sense pagar pertot arreu, no en faltaria d'altra. Però Antich no hauria pogut fer el mateix amb la seva ecotaxa. De cap de les maneres no li hauria fet pagar cinc euros d'honor a ell, ni cinc més a la seva dona, per al seu periple per les Illes Balears. Però deixant de banda els cops d'imagte (que no resolen mai els problemes dels pobles) la cosa segura és que Matas i la seva targeta recolliran pocs doblers per defensar el medi ambient balear, mentre que Antich i el seu impost ja havien iniciat el camí per comprar finques i per convertir-les en públiques. Els hotelers que protestaren contra l'impost (sobretot els que no estan disposats a aplicar el «tot inclòs» o no poden) tal volta qualque dia pensaran en la gran importància que hauria tingut poder gaudir d'una part de la costa balear salvada del ciment i protegida pels progressistes. Això de regalar una targeta verda a un príncep queda molt bé, i és una indubtable jugada promocional. Però servirà per a res? Considera Matas que els turistes, amb aquesta compra voluntària, supliran els recursos que s'haurien pogut obtenir amb l'ecotaxa? El president és un expert en tributs. Sap molt bé que són tan impopulars com eficaços i que constitueixen l'autèntica base a partir de la qual es pot construir una societat del benestar. Per contra, amb targetes de descompte i virgueries similars els nombres no surten mai. I les Balears han arribat a una conjuntura de creixement tan alta que no es poden permetre, de cap de les maneres, alarmants mancances pressupostàries pròpies de països en vies de desenvolupament.