Recordau el desagradable incident deDefensor del Menor del govern Matas amb l'escola de Son Sardina? Ara que torna el llenguatge gruixat i el representant de més de nou milions i mig d'espanyols s'atreveix a acusar el president de tots de «trair els morts» (que en el llenguatge patrioter és l'equivalent a esmentar els morts entre els gitanos), no deu sonar desafinat recuperar una altra expressió dels convençuts que per salvar Espanya ens hem de fotre hòsties fins que guanyin ells per eliminació. Recordau quan acusaven un mitjà de comunicació d'apuntar objectius perquè els assassins disparassin? Amb aquesta cantarella tancaren diaris en ePaís Basc i, a més, se'n senten orgullosos. Idò, en el cas de la rua organitzada en l'escola d'aquesta barriada palmesana, uns apuntaren i el senyor Rul·lan disparà; sense manya, tot s'ha de dir. Encara s'espera una sincera demanda de disculpes, dels fixadors d'objectius i dels executors, que no arribarà mai, perquè ells no juguen en la divisió nostra, la dels que ens equivocam sense voler. Ara tenen una oportunitat meravellosa per a demostrar que no els mou el que els mou sinó la suposada recerca de la veritat. Aquests dies de contes de fades plens de prínceps i princeses hem vist com per omplir places i fotografies s'utilitzaven centenars de menors d'edat, a molts dels quals se'ls obligava a dur banderetes sense tenir edat ni per a distingir entre la de Nike i la d'Adidas, que més els interessen. Aquest ús polític de la infantesa, més propi decastrisme que d'un Estat de Dret, no ha provocat cap obertura d'investigació per «manipulació ideològica» ni per l'evident «explotació de la imatge» dels menors. Deu ser que ningú l'hi ha assenyalat l'objectiu a l'eficaç Defensor del Menor. Tenien permís dels pares per a utilitzar-los d'extres en aquests reportatges de salsa rosa? De tots i cada un dels pares? Estaven tots els pares d'acord que fessin de claca de la monarquia? Tots? Actuarà d'ofici (una contradicció en els termes) el defensor o necessita l'ajut de «supporters» mediàtics que l'encoratgin? Tant me'n fot, la veritat, perquè ja fa temps que he après que hi ha parts i quarts i que, per garantir que n'hi hagi, posen mel·liflus personatges al capdavant d'institucions potencialment delicades. Per si un cas m'equivocàs, i tots els menors fossin iguals davant el seu defensor, promet demanar totes les disculpes que ell encara no ha donat als sardiners i a la resta de ciutadans que desitjam fer ciutadans dels nostres fills. Totes.
l l l
I parlant del tot com a sinònim de complet, sabem la llista dels assistents a les recepcions principesques, coneixem llistats de personatges ficats amb calçador i per petició pròpia però, per salut ciutadana, també hauríem de saber els que renunciaren a la posada en escena. Del contrari, sembla que tot el món és igual. Sé del cert que no és vera i, a més de saber-ho, em conhorta aquesta certesa.
