cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
35°

La ciutat feta badall

Llàstima que una innocent indisposició no deixàs la batlessa Cirer a ca seva, obligada a cedir el lloc de monàrquic protocol a la regidora Frau. No tenc dubte que la jove professional de la política, vestida de faralaes, hauria deixat el pavelló del bon gust ciutadà en millor lloc. Fora conyes: no som una ciutat moderna i cosmopolita amb una batlessa estantissa i provinciana, sinó una ciutat avorrida, atacada de contemporània antigor, tan irrespectuosa amb el passat com amb el present, anegada d'una estètica casposa i quica i d'una ètica dubtosa, de la qual la batlessa n'és l'estereotip més representatiu. També és cert que existeixen assessors d'imatge capaços de fer parèixer el que no s'és i que si la batlessa no els utilitza no és per un honrós sentit de la veritat (si fos devota d'aquest precepte sabríem qui, quant i per què guanyen tant doblers amb la proposta de Son Espases, per posar un exemple entre molts) sinó perquè sap on té el trast dels vots i allà no es respira modernitat ni propostes capdavanteres, precisament. Què és primer: l'ou d'una ciutat feta badall o la gallina d'una batlessa amb vestit inconvenientment lluent i caducat? Les ciutats, especialment les turístiques, viuen de la seva imatge i, al mateix temps, és aquesta imatge la que atreu a tot moviment ciutadà que l'acaba de definir davant la grisor globalitzada. Aquí, seguim amb la Seu, la Llonja, Bellver, el termòmetre que, sis mesos l'any, no arriba als 40 ni davalla dels 15 i una mar que ens banya malgrat els nostres històrics esforços per no mirar-la de front. Cert que existeixen barris amb entitat pròpia, però el Sindicat subhastà, fa poc, la seva història al millor postor (o pastor, de pastar), Santa Catalina té símptomes del mateix atac de cobdícia que ja deixà la Llonja perjudicada, el Terreno malmès i Cala Major quasi irrecuperable... I puc seguir per un Bons Aires atapeït, un Son Gotleu abandonat, un Son Sardina traït, un sa Vileta peixit de totxos i de gent, un Secar de la Real condemnat, un Gènova assetjat de cotxes... És a dir, i em repeteix, vivim de la geografia i del que feren els avantpassats i encara no hem destruït. Arribats a aquest punt i sense més idees que el benefici dels amics a curt termini, el color d'un vestit tòpic andalús aportaria qualque cosa més, malgrat només fos uns plànols en els telenotícies que distingissen la nostra ciutat de qualsevol altra i es parlaria dels nostres representants almanco per distingir-los de la grisor dels guardaespatlles.

Si voleu assaborir el futur de la ciutat que els estantissos ens robaran, demà, a les nou del vespre, en el local de la parròquia de l'Encarnació, la Plataforma pel Parc de les Vies presenta la seva proposta alternativa a l'ordenació en superfície del que quedarà després del soterrament de les vies del tren. Sospirau, i que les lluentors caduques no vos enlluernin talment ho feren -i ho fan- els conqueridors amb els nadius.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.