«FOC» i «FELIPE» a Mallorca

Arran de la meva primera estada a París, el novembre de 1964, vaig trametre a Palma la bibliografia clàssica del marxisme-leninisme que nodrí un seminari en el quaAlbert Saoner explicà el tema a Josep Cerdà i Sebastià Urbina. I vaig tornar amb la maleta, enorme, carregada de paper subversiu i revolucionari. Dins l'ambient de tertúlia, els noms de Joan Alcover, Costa i Llobera o Miquel dels Sants Oliver començaren a esser substituïts pels de Marx, Engels, «Lenin» i «Trotski». Les boques anaven plenes de condicions objectives, subjectives, societat sense classes, l'home alliberat i la destrucció de l'Estat. El seminari fou criticat, «sotto voce», per stalinista i prosoviètic. D'altres havien posat els ulls en les tesis de Rosa Luxemburg, Castro i la revolució argelina de Ben Bella. Així, quan el 1966 vingueren a Mallorca per fer el servei militar Raúl García Durán i Carles Gasòliba, militants del FOC (Front Obrer de Catalunya, formació política autònoma i federada al Frente de Liberación Popular, FLP), vàrem organitzar amb ells un seminari per estudiar la teòrica del marxisme-leninisme. Va emergir amb ells, procedent també de la direcció del FOC a Barcelona, el mallorquí Sebastià Puigserver, malaguanyat per una mort prematura. El record ensenyant-nos les teories econòmiques de Sweezy i Baran sobre el desenvolupament monopolístic del capitalisme i aconsellant-nos la lectura d'André Gorz, especialista en alienació i noves estratègies obreres d'alliberament enfront del neocapitalisme. En una carta des de Barcelona, García Durán m'informava, el 1968, del debat vigent a la universitat: «si veritablement la tendència vers el neocapitalisme de tipus europeu és la predominant o si bé les forces tradicionals i retrògrades mantenen tota la seva força, de forma que no es tendeixi a un canvi progressiu de les relacions de poder sinó a un enfrontament més violent». «El Xoco», que per devers Alcalà de Henares aconseguí informar-se un poc de la història de la lluita clandestina, em diu que aleshores militaren en el FOC gent tan destacada com Isidre Molas, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Antoni Juglar, Alfons Carles Comín, Miquel Roca Junyent i d'altres, integrats posteriorment a formacions polítiques que ocuparen el poder després del franquisme.