Paradoxes villalonguianes

Encara ara, quan pas per s'Hort del Rei, a l'altura d'on es troba la Nancy de Calder, davant per davant un ficus poderós amb les arrels sortides com els dits d'un gegant, torn a pensar en el desconcertant Llorenç Villalonga. Exactament en aquell punt es trobava la terrassa del cafè Riskal, construcció racionalista que procedia d'un cafè Alhambra modernista, i em plau evocar que, tot just entrant per una porta giratòria amb vidres, a l'esquerra hi havia la taula de marbre que sempre ocupava el novel·lista. S'asseia en el sofà i es passava hores, quan estava tot sol, mirant el ficus impressionant i monstruós. Quan arribaven contertulians, comentava qualsevol fotesa que havia llegit en eBaleares del dia, o de qualsevol dia anterior. No les notícies d'alt voltatge -eren temps de Guerra Freda- o qualsevol rumor de la lluita antifranquista, sinó gasetilles de l'estil d'un clochard que a París ensopegà amb un objecte i resultà esser una maleta plena de bitllets de banc, o que a Roma algú volgué emular Anita Eckberg llançant-se vestit a altes hores nocturnes dins la Fontana di Trevi. I altres vegades, quan no hi havia contertulians, em plantejava problemes de dualitats enfrontades. La primera fou quan em digué que la Duquessa de Toscana, mare de l'Arxiduc Lluís Salvador, acostumava a passejar amb carrossa -no sé ben bé si era per Viena o per Venècia-, i lacai al davant amb fuet, per enretirar la gent mentre el vehicle passava. Amb el benentès -subratllava- que la intenció de la senyora era evitar que els cavalls o les rodes atropellassin la bona gent que anava a peu. Després de pintar-me el quadre, em preguntava, amb fingida innocència: «Tu què t'estimes més, que t'atropelli una carrossa o que t'enretirin amb un fuet?» Jo era un adolescent ben allunyat del seu món, i no em feia gràcia la paradoxa de la duquessa, per això record que vaig rebotar la pilota: «I vostè, què triaria?» «Confés que el fuet no m'agrada gens -va dir ell-, i tampoc no em donaria gust que les rodes m'esclafassin. I si la solució fos anar dins la carrossa, amb la duquessa?» Evidentment, el problema així quedava resolt.