Creure en el progrés

Fa uns dies George Bush va fer una anàlisi del progrés democràtic en els països musulmans. Va demostrar una vegada més la seva fe en la missió alliberadora del seu pla per dur la democràcia a la regió, com a Iraq, a força d'atacs militars. La conclusió seva va ser que no es pot ignorar l'evidència que s'avança aviat: hi ha hagut eleccions a Iraq, eleccions al territori palestí, i fins i tot hi va haver la setmana passada una manifestació contra la presència de soldats sirians al Líban. La premsa va recollir les declaracions victorioses de Bush i els comentaristes es posaren a fer feina per analitzar l'evidència. Seria veritat que la proposta de l'administració Bush després de la invasió d'Iraq seria viable? Era cert que ja es veien els inicis d'una transformació en aquests països? Una de les respostes més clares l'ha donada el ministre d'Exteriors d'Egipte, Ahmed Aboul Gheit, en una entrevista aThe New York Times. Gheit rebutjava totes les pretensions de Bush i posava en dubte una vegada més la interpretació que fa Bush de la informació que arriba a la Casa Blanca. Quin model és aquest d'Iraq, demanava. Les bombes dirigides contra les forces americanes i els atacs dels americans contra la insurgència iraquiana, que no minva, demostren la feblesa de la suposada democratització, deia. Cada dia moren més iraquians. La votació recent dels palestins no és una primera passa, va dir Gheit. No es pot considerar un progrés notable, encara, ja que fa set anys es va fer una votació igual, que també havia de ser el principi d'una nova fase. I des de llavors tot continua igual. La manifestació contra Síria a Beirut, la capital libanesa, es va fer. Però Bush deixa de mencionar que hi va haver una manifestació a favor de la presència de soldats sirians al Líban, molt més gran, a la qual assistiren centenars de milers de persones. El progrés que Bush vol pintar, sembla dir Gheit, és una visió d'algú que no entén la realitat del lloc.